Amb un superior no hi vulguis partir peres, perquè ell es menjarà les madures i tu et menjaràs les verdes... és una màxima que ens repetia una professora cada vegada que ens explicava nocions del treball administratiu que les meves companyes i jo estudiàvem. He pogut comprovar al llarg de la meva feina a l’Administració pública que la màxima és del tot certa i que continua més vigent que mai. Cada dia hi ha gent que es menja les peres verdes!
Un dels grans mals de l’administració actual –ho dic després de més de 40 anys treballant-hi- és haver permès que la política arribi a llocs on calen visions tècniques. La política pot marcar les línies generals, però no ha de manar sobre allò que no entén, perquè ens aboquem als grans disbarats. La carrera administrativa s’ha desviat i actualment estan ocupant llocs tècnics persones que pertanyen a un partit, a una ideologia, en comptes d’ocupar-los per mèrits professionals. Quan la política s’atreveix a baixar esgraons funcionarials, infecta totes les plantilles.
La meva iaia sempre agafava una cullera i posant-la en posició dreta deia: mira, a dalt hi ha els que manen, a sota els que algun dia manaran i, al mig, hi ha els funcionaris. Mani qui mani, ells sempre són al mateix lloc. Ara la història ja no es podria explicar així.
Les peres verdes que ens hem hagut de menjar al llarg de la nostra vida funcionarial han produït tants empatxos que quan veig peres –de la classe que sigui- penso en aquella professora i la raó que tenia.
No em puc ni imaginar les peres verdes que s’hauran cruspit els qui treballen en les institucions base que generen la política. Deu ser un cistell diari d’indigestions.
🎦 EL ÁRBOL DE PERAS SILVESTRES (Ahlat Agaci), de Nuri Bilge Ceylan
Turquia, 2018
Un aspirant a escriptor torna al seu poble de Turquia, però té molts problemes amb els deutes que té el seu pare.
La pel·lícula es recrea molt amb la imatge, sobretot del mar, de la vida interna de les ciutats, dels ocells. Els dimonis familiars apareixen i els protagonistes se senten jutjats constantment per tothom. És molt interessant el tractament de les relacions familiars en una Turquia molt real.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Filmin)
* * *
Em miraré la peli. No havia sentit mai la versió llarga de partir peres.
ResponEliminaQuanta raó: ha estat, és i serà...
ResponEliminaGràcies! per compartir les teves reflexions.
Tens tota la raó Ció!! Quina feinada faria jo escapsant caps de peres!!😅
ResponEliminaQuina màxima més ben trobada!
ResponElimina