PAPA

He conegut vuit papes de Roma. Bé, la paraula ‘conegut’ és un terme relatiu i aproximat, perquè de fet no n’he conegut cap. Podria dir que hi ha vuit papes que han passat per la meva vida, alguns fugaçment, d’altres amb vida més llarga, i un acabat d'estrenar. 

No segueixo les vides papals, però vulguis o no les televisions i les ràdios t’ho fan saber tot. 

Papa ve del llatí i pronunciat [pápa], i aquest del grec [páppas], que primer només era un hipocorístic de pare i després va passar a denominar els bisbes i els patriarques de les esglésies cristianes. Més endavant el bisbe de Roma es va quedar amb l'ús exclusiu del títol de papa.

Per influència del francès es va estendre la pronúncia aguda [papá], que és la que fa servir el castellà generalment. I en català, segons el diccionari Alcover Moll: estès modernament fins i tot en el llenguatge dels adults, sobretot de les capitals i poblacions grans. 

A la meva zona, el més conegut de tots és Joan XXIII, perquè a Tarragona hi tenim l’hospital amb aquest nom i, per tant, ja s’ha lexicalitzat de tal manera que es diu: m’ingressen al Joan XXIII. Ara bé, estic segura que molta gent no sap qui és, potser algú creu que és un metge amb nom estrany. 

De tota la quantitat d’actes, rituals, i cerimònies que envolten la mort d’un papa i el nomenament del seu successor hi ha un fet que sempre crida l’atenció, independentment del que passi dins del conclave. Es tracta de la fumata nera i la fumata bianca que apareix a la fumera de la Capella Sixtina del Vaticà, després de les votacions dels cardenals. El fum negre significa que no s'han aconseguit els dos terços necessaris per elegir un nou papa, i la blanca, que ja té successor. Una tradició litúrgica que segueix gairebé el món sencer, sigui catòlic o no, i que acaba amb la declaració Habemus Papam. 

Fa justament dos dies que l'habemus, però encara no en sabem el tarannà. 

Però... de tots els papes que he 'conegut'... jo em quedo amb el meu, a qui recordo cada dia.

 

🎦   CONCLAVE, d’Edward Berger

Regne Unit, 2024 (Premis BAFTA, Globus d’Or, premis SAG, i nominacions a Oscar i altres premis importants).

Després de la mort del pontífex, un cardenal és designat responsable dels rituals per a l’elecció d’un nou papa. Les conspiracions i els secrets entre cardenals encarregats de les votacions podrien fer malbé segles d’història de l’Església. 

Realment és una pel·lícula que reflecteix una realitat que ara tenim molt pròxima, perquè ja ha acabat el conclave que ha donat successor al papa Francesc.

Una gran pel·lícula, amb molt bones interpretacions, que ens mostren la cara fosca del Vaticà, amb jocs de poder i ambicions. A més, hi ha un desplegament visual de colors molt encertat, impressionant a la pantalla gran. 

Amb la perspectiva del conclave acabat de fer, és possible que la mantinguin en cartellera i que sigueu a temps de veure-la a les sales de cinema. Us la recomano!

TRÀILER

 

    *    *    *

El papa un dia s'aixeca i anuncia 'urbi et orbi' que l'infern no existeix, que no és aquell mar de foc que ens havien predicat.

Ponç Pons (El rastre blau de les formigues, 2014)