JULIVERT MEU...

No us han dit mai que un tal Juli Vert se’n va anar a Madrid i quan va tornar ja es deia Pere Gil? 

El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família de les umbel·líferes, es conrea com a planta aromàtica i s'usa molt com a condiment, però també és apta per a l'ús medicinal.

Els antics grecs solien usar el julivert per coronar els atletes victoriosos i també per adornar els sepulcres dels familiars difunts. Els romans atribuïen a les fulles de julivert propietats per curar ferides i van exportar-lo a les terres conquerides d’Europa, i d’aquí fins a la resta del món. 

Curiosament, els catalans som els únics que l’anomenem julivert, paraula que prové del llatí lŏliu vĭride ‘jull verd’. En gairebé totes les llengües que tenim al voltant han derivat la forma del llatí vulgar petrosilium. Així, després de diversos canvis fonètics, en castellà es diu perejil; en francés persil; en anglès, persley; en alemany, Pertersilie; en italià, prezzemolo; portugués i basc, perrexil; i fins a les eslaves: hongarès, petrezselyem; eslovè, peteršilj, etc. Nosaltres ens hem quedat ben sols amb el julivert dins el panorama lingüístic europeu. Ja ho diu la cançó: julivert meu, com t'has quedat...

Els experts diuen que és un superaliment perquè concentra molts nutrients, però no li donem prou valor. D’una banda perquè a la botiga ens el regalen i, de l’altra, perquè en tots els programes de cuines de la tele apareix com a simple decorador de plats. Ara mateix, no es pot acabar un plat sense una fulla de julivert a sobre, com si tornéssim a coronar personatges o coses importants.  

Evidentment per aconseguir efectes antioxidants i terapèutics te n’hauries de fer un fart i no tenim el costum de menjar branques de julivert com si fóssim conills. En tot cas, el fem servir per acompanyar la picada i altres bases de salses. No ha estat mai, pobre julivert, protagonista dels nostres plats. 

🎦   LA ISLA (La isla de Perejil), d’Ahmed Boulane

Marroc, 2015

Un soldat marroquí ha de vigilar els moviments d’immigrants il·legals a l’illa de Perejil, i es troba un home a la platja. 

És una història de ficció basada en alguns fets reals. Narra el conflicte diplomàtic entre Espanya i el Marroc per la invasió de la petita illa de Perejil el 2002, con si es tractés del desembarcament de Normandia. Ho fa de forma satírica, on els dos països en surten ben malparats. El conflicte estava en el control i sobirania de l’illa, que no és gaire més que una roca al mar. 

Al cine no l’hem vist i no crec que la vegem perquè es ridiculitzen els governs i les forces armades! Ens haurem d’espavilar en les plataformes. 

TRÀILER 

Enllà del mar, de cada casa lluent sortí un àngel vermell, una tropa d'àngels baixava a saludar-la i en venien de totes bandes de llevant i de ponent tropes i tropes; amb la punta de les ales li fregaven la cara més dolces que la mel, més fresques que un brot de julivert.

Mercè Rodoreda. Mirall trencat, 1874