DIUMENGES

 

Els qui estem jubilats tenim un problema: no ens podem treure de sobre la idea de setmana laboral que acaba amb un cap de setmana festiu. I és més, vigilem els ponts que ens ofereix cada any el calendari, com si nosaltres no estiguéssim permanentment damunt d’un aqüeducte.  

I és que quan arriba divendres ja pensem en el cap de setmana, com si dimarts no fos igual que dissabte, o com si els dilluns —tant que els havíem patit— no fossin igual que els dijous. I anem emplenant els dies deixant lliures dissabtes i diumenges, com si haguéssim de descansar després d’una setmana de vuit hores diàries. 

És difícil canviar d’idea després de més de quaranta anys de rutina laboral. 

Per als treballadors d’horaris setmanals, sobretot els d’oficina, el divendres a la tarda és el millor dia de la setmana, en canvi, els diumenges a la tarda ja comencen a grinyolar, perquè s’acosta un dilluns carregat de feina, de nens a l’escola, de rutines habituals. Evidentment, els qui treballen en una pastisseria no ho entenen igual, ni els bombers, ni els equips mèdics, ni tants altres que fan torns o tenen horaris més regirats. 

La idea de cap de setmana és absolutament anglesa, de tal manera que el fet de fer festa dissabte a la tarda es va dir durant molts anys setmana anglesa. 

El diumenge és el dia didomĭnĭcu, que ve de die domĭnicu, el dia de domus o dia del Senyor, i es refereix al dia dedicat a la celebració cristiana de la resurrecció de Jesús. La paraula llatina ha arribat a totes les llengües romàniques: Domingo en castellà, portuguès i gallec; domenica en italià; dimenge en occità, dimanche en francès. A l’antiga Roma, diumenge era el dies solis (dia del sol), etimologia que encara es manté en anglès Sunday i en alemany Sonntag.

Darrerament, sentim anomenar el ‘finde’ que no és altra cosa que la reducció del ‘fin de semana’, però cal tenir en compte que en català no hem de dir el fi de setmana, sinó el cap de setmana. Són formes genuïnes, les de sempre, les que arrosseguem durant segles i, de sobte, ens arriba el finde i tot se’n va en orris. De veritat, cal?

Diuen que la productivitat milloraria molt si el cap de setmana comencés divendres. És possible que algun dia es porti a la pràctica. He fet tard!

🎦   LLARG DIUMENGE DE FESTEIG (Un long dimanche de FIANÇAILLES), de Jean-Pierre Jeunet

França, 2004 (5 premis Cesar, i moltes nominacions)

Quan s’està acabant la I Guerra Mundial (1914-1918), una dona rep la notícia que el seu promès és un dels cinc soldats que han passat per un consell de guerra i han estat enviats en zona perillosa. En tot el viatge per trobar-lo, coneixerà a fons la guerra i les seqüeles que ha deixat. 

Pel·lícula de gran èxit a França, amb una gran estètica d'escena i bones interpretacions.  

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma PrimeVideo, Apple TV, etc.)

                    *    *    *        

I per a perdre'm la vida

treballo cada diumenge.

Joan Oliver (Vacances pagades, 1960)