R.R.

 

Avui ho he fet al revés. He pensat en les seves pel·lícules abans de pensar en el tema a tractar. Acaba de morir un dels grans actors de cinema. Un actor que ha actuat en films que es recorden, que deixen empremta, pel·lícules que tothom ha vist en un moment o altre, o bé al cinema o bé a la tele. D’algunes ja n’he parlat en algun altre apunt, i no les repetiré, totes m’han agradat, però potser n’hi ha una que va marcar profundament una generació, i que el va catapultar al cim de Hollywood: Dos homes i un destí, que va rodar amb Paul Newman. 

El seu paper era el del bandoler Sundance Kid (el nen de Sundance). Nosaltres també en tenim de bandolers, alguns llegendaris. Bandoler és sinònim de bandit, ve de bàndol, en el sentit de gent armada; és aquell que està fora de la llei i assalta els vianants, però els bandolers sempre han tingut un punt de Robin Hood, el personatge també de llegenda que robava als rics per donar-ho tot als pobres i lluitava contra les injustícies. Hood sabia disparar amb els arcs i les fletxes, Sundance Kid feia anar les pistoles i els rifles. 

Ens posarem al costat d’un bandoler o hi anirem en contra segons la voluntat del director. Dirigir significa fer anar les coses d’una manera determinada, seguir una conducta, unes normes. Els directors poden aconseguir que desitgis que el dolent se’n surti, fan que et caigui bé. Els nostres bandolers també ens cauen bé, i si no és així perquè honorem tant la figura de Joan de Serrallonga, o Perot Rocaguinarda o Joan Serra (en Pera), a qui Lluís Llach va dedicar una cançó mítica? 

Robert Redfort no va ser un actor estàndard. Va fundar el festival Sundance, un aparador del cinema independent i alternatiu on han tingut oportunitats centenars de directors i artistes. 

R.R. és ja un clàssic, un gran actor poc reconegut a l’Acadèmia dels Oscars, potser per això no en va tenir gaires. De fet, només l’honorífic per la carrera artística i un a la millor direcció per Gent corrent, però ha estat premiat i nominat per moltes organitzacions i entitats. 

Se’n va un dels guapos del cine!

🎦   DOS HOMES I UN DESTÍ (Butch Cassidy and the Sundance Kid), de George Roy Hill

EUA, 1969 (4 premis Oscar, Globus d’Or, premio BAFTA i moltes nominacions i premis més)

El 1899, un grup de pistolers assalta bancs de l’estat de Wyoming i el tren de la Union Pacific. Un cop la banda se separa, el cap, el seu company inseparable i una jove mestra formen un trio que fuig de la llei. 

Dos grans actors en la plenitud de la seva carrera. Tenen un encant personal, una elegància poc usual als films de l’oest. La pel·lícula té molts tocs d’humor i molta acció. 

És un clàssic, per tant, de visita obligada! 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Disney i PrimeVideo)

I la inoblidable cançó de la banda sonora, que va guanyar l’Óscar com a millor cançó original: Raindrops Keep Fallin' on my Head

Sovint és, però, únicament un mitjà de subsistència com declaren bandolers de la quadrilla d'en Serrallonga durant el seu procés: "fer tres o quatre robatoris i uns quants ducats i retirar-se després".

Gemma Tribó, (Perot Rocaguinarda, bandoler del segle XVII, 1985)