PINTURES...

 

Sincerament, vaig conèixer l’existència del monestir de Sixena quan va esclatar la polèmica. No havia sentit parlar mai ni de les monges ni del seu monestir (Reial monestir de Santa Maria de Sixena, a Osca) ni molt menys de les seves pintures. No tinc cap dubte de la seva vàlua, però no ho podem saber tot, tampoc conec els monestirs tibetans. 

I el que en penso de tot plegat és que fem el que fem serà culpa nostra. Si les traslladem i es destrossen serà culpa nostra per no haver-les cuidat millor o no saber-ne fer el trasllat. Si no les cedim serà culpa nostra i un greu incompliment judicial. Per tant, estigueu segurs que ningú no agrairà mai el fet d’haver-les conservat durant tant de temps. 

Que unes pintures del segle XII hagin subsistit fins avui ja és un gran mèrit, de qui sigui. La pintura es un art, però un art feble, que necessita protecció. Com pot ser que unes pintures desfermin tanta hostilitat i tanta enemistat en pagines als diaris? Segur que molts dels qui ho han criticat no les han vistes mai! 

Per cert, que no es pensin pas que catalanitzem el nom. En castellà Sijena/Sigena, però en aragonès Sixena!

La pintura existeix des que hi ha humanitat. Tenim la necessitat de plasmar allò que veiem, allò que imaginem. Del llatí pingere ens arriba el verb pintar. Les altres llengües romàniques han seguit evolucionant partint del llatí: peindre en francès, pintar en castellà i portuguès, i el més fidel, dipingere en italià. 

Des de la distància molt llunyana en què em sento d’aquestes pintures, el que jo faria és pagar –ja no ens vindrà d’aquí- als millors tècnics del món mundial perquè les traslladin, i així ho enllestim. 

Una altra opció: que ho faci el jutge, que hi entén més. 

🎦   ALTAMIRA, de Hugh Hudson

Regne Unit, 2016

El 1879, un arqueòleg amateur i la seva filla de 8 anys descobreixen a Cantàbria una de les obres prehistòriques més importants de la història: les pintures d’Altamira. Però això li va causar enfrontaments amb l’Església i amb la comunitat científica de l’època. 

Una pel·lícula molt interessant per conèixer els inicis d’un gran descobriment, que d’alguna manera va servir també per promocionar els espais. També va tenir crítiques perquè la llegenda diu que va ser un pastor qui les va descobrir, en canvi, la versió oficial és que va ser Marcelino Sanz de Sautuola (1831-1888) besavi d’Emilio Botín, del Banc de Santander, que segur que hi va abocar dinerons al film. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a RTVE i a les plataformes AppleTV i APrime)

Un altre model de bancal és el que descobrí, en molt mal estat de conservació, al monestir d'Obarre (o Ovarra, a l'actual província d'Osca) la Missió de l'Institut d'Estudis Catalans.

Joaquim Folch i Torres (La pintura romànica sobre fusta, 1956)