La “Monegal” ha estat tota una institució a Tarragona. És una clínica privada que s’hi va establir als anys quaranta. Amb els anys, hi ha hagut ampliacions, noves construccions, fusions amb altres assegurances i vendes. Ja fa temps que la Monegal va canviar de nom, però com que era al mateix lloc de sempre la gent de tota la vida encara l’anomenava així. En el mes d’agost de 2025 la clínica desapareix del nucli de la ciutat i se’n va als afores com a hospital privat de màxima qualitat.
A casa meva hi estàvem absolutament involucrats començant pel meu iaio Paco, avi matern, que coneixia l’administrador de la casa i va fer que hi entrés a treballar una de les seves filles. La Carme no era ni infermera ni metgessa, sinó cobradora de rebuts de la clínica a Tarragona i Torredembarra fins que es va jubilar. Els rebuts es cobraven de casa en casa i en efectiu. Els impagats es deixaven per a una segona visita, o tercera, o quarta... fins que s’aconseguia la quota. A Torredembarra hi anava en tren, carregada de bitllets de les taxes cobrades i mai no li van prendre res.
El fet que una tieta treballés a la Monegal va fer que tota la família s’hi apuntés amb més o menys cobertures. Jo hi vaig néixer a la clínica, també els meus cosins. En primer lloc, perquè en aquells anys no era gaire recomanable la sanitat pública i, en segon lloc, perquè teníem un bon endoll a la clínica. A més, ens hi hem operat tots d’alguna cosa o altra en algun moment de la vida. Ara és diferent, la sanitat pública ha millorat considerablement i molts de nosaltres hem renunciat a les quotes.
Va ser una clínica privada amb voluntat pública, però alguna cosa em fa pensar que el nou hospital no es podrà pagar amb la mateixa comoditat, ni les quotes que giraran als bancs estaran a l’abast de la majoria.
El nou hospital es diu Viamed, i trobo que té nom de tren. Espero que no sigui de rodalies.
🎦 EL METGE DE BUDAPEST (Zárójelentés), d’István Szabó
Hongria, 2020
Un cardiòleg es jubila, però no sap què fer sense treballar. Torna al seu poble natal per treballar com a metge de família.
És un missatge cap a aquells que han tingut una feina rellevant i que de sobte han de renunciar-hi. Són interessants les converses en el món rural i també la manca de recursos en què es troba després de tota una vida en hospitals importants. Li agrada especialment la música, fet que l’ajudarà a tirar endavant.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma PrimeVideo, Youtube, etc.)
* * *
I quina és, la pitjor malastrugança?La dels inicis o la dels finals?Ve l'hivern, i després la primavera;clínica mental, clínica dental.Sebastià Alzamora (La netedat, 2018)
Cal afegir que, la última vegada, a l'àvia sé la van passar pel pito del Sereno davant dels meus propis ulls. Tenir 95 anys justificava tots els mals i, tot i haver-hi evidències irrefutables, van passar per alt una malaltia que va acabar deixant alguna seqüela. Una negligència en tota regla!
ResponEliminaCrec que vaig convèncer-la perquè es donés de baixa de la Monegal, però la tieta, tot i saber el que havia passat, seguia pagant perquè ho havia fet tota la vida i calia seguir-ho fent.
Qui sap si l'àvia d'amagat també....
Estel
És que hi tenien devoció!
EliminaJo hi tinc records agredolços, hi vaig entrar bé i en vaig sortir coix per tota la vida
ResponEliminaCaram!
EliminaTot i ser de Reus, els meus pares també hi anaven ocasionalment, perquè tenia fama de comptar amb bons especialistes. La darrera visita, arran d'una malaltia de la meva mare (devia tenir uns 75 anys), va ser nefasta...
ResponEliminaCom sempre, en aquests llocs, hi trobarem de tot. Bones i males experiències!
ResponEliminaA Tarragona tothom "era" de la Monegal , ho deien així , no com una mútua ni com una clínica, sinó com una espècie de pertinença.
ResponEliminaEn tinc molts records, el cobrament per les cases, la meva mare quan s'hi va operar de cataractes, i diversos familiars. Ara recentment, el meu marit , i sempre n'hem quedat contents. Realment era tota una institució.
Però suposo que a la nova ubicació serà tota una altra cosa.
Jo la conec de referències ja que hi van néixer les quatre nebodes amb la mare de Tarragona i això vol dir que si la meva cunyada -que ja vivia a Reus- hi confiava, doncs devia ser tota una referència per a ella
ResponElimina