dissabte, 14 de febrer del 2026

FA VENT!

 

El meu pare tenia molt clar d’on venia el vent. Ahir bufava llevant, però avui bufa mestral –deia, amb una seguretat indiscutible. Jo, en canvi, no sé mai d’on ve, i això que visc en una ciutat procliu al vent. 

Aquesta rosa dels vents que fa un parell d’anys vaig fer de ceràmica ens indica els vuit vents més importants que ens poden arribar segons el moment del dia, l’àmbit geogràfic, els costums lingüístics de cada zona, etc., però a la pràctica la gent n’acostuma a reconèixer un parell, aquells més comuns a la regió i que pot identificar. Per saber d’on venia el vent mullàvem el dit amb saliva i reconeixíem la zona més freda com el sentit del vent. 

A la meva zona no hi ha tramuntana, del llatí transmōntāna, i que vol dir el vent que ve de l'altra banda de les muntanyes. El nostre vent del nord ens arriba de Prades i s’anomena o s’anomenava, Joanet de Prades. 

El vent de llevant, del llatí levante, que vol dir que s’aixeca, ve de l’est, de l’orient, del nostre mar, i és el que ens porta les llevantades. I el vent de mestral, del llatí magistrāle, que també ho diu la paraula, ve de mestre, en el sentit d’important, és un vent del nord-oest, a voltes violent. 

La marinada o migjorn és aquell que refresca les tardes d’estiu. I el llebeig o garbí és aquell que ens porta sorra del desert i pols. I no en tenim gaire. 

Aquests són els que més ens bufen a la comarca. Ara bé, si nosaltres ja no els sabem reconèixer, les noves generacions segurament tampoc, perquè tot allò que no es traspassa i no s’estudia expressament, no se sap. 

Èol era un déu del vent entre els grecs antics, per això en diem energia eòlica de la força del vent. I del ventus llatí prové la paraula vent. 

La cultura dels vents estava assegurada amb els treballadors del camp i els del mar, perquè sabien i saben exactament d’on venen les bufades, però com que cada dia hi ha menys pagesos i menys pescadors, acabarem ignorants del tot. 

Jo crec que ara es diu: fa vent, i ja està. 



🎦   EL NIÑO QUE DOMÓ EL VIENTO, de Chiwetel Ejiofor

Regne Unit, 2019

Un noi de la República de Malaui decideix ajudar les persones del seu poble en la construcció d’una turbina. Va llegir un llibre en què s’explicaven els passos que cal fer per construir-la. Inspirada en una història real.

Pel·lícula allunyada del cine comercial, que aporta un punt de vista innovador als problemes que pateixen països africans. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Netflix)


Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Ausiàs March (Veles e vents, 1400-1459)

 


5 comentaris:

  1. I després hi ha els noms més locals, com el vent de Prades. A Alforja hi ha el vent de serè. Deu ser el cerç

    ResponElimina
  2. El Ventorro hi té alguna cosa a veure?

    ResponElimina