A casa dels avis i els pares hi havia flassades, no pas mantes.
Les flassades eren de llana i pesaven tant que t’adormies amb el pes que et queia a sobre. Passat l’hivern les pujaven al terrat i les deixaven a sol i serena un parell de dies perquè es ventilessin. No crec que mai les portessin a la tintoreria.
Un cop ventilades es plegaven, però abans es farcien de boles de naftalina –encara en sento la fortor. La naftalina aromatitzava qualsevol armari amb un ‘perfum’ penetrant i agut. Quan tornava l’hivern les pujaven al terrat per eliminar-ne l’olor, a fi de poder-les tornar a posar sobre els llits. A casa deurien tenien terror a les papallones de la roba, perquè tots els armaris feien aquest aroma incisiu.
És una paraula que ens arriba de l’àrab farsat. A partir del català va passar com a frazada al castellà. Actualment, flassada i manta signifiquen el mateix, malgrat això, la flassada ha passat a millor vida.
La paraula que va guanyar va ser manta, que prové del llatí mantum, que originàriament es referia més aviat a un mantell per abrigar-se del fred, i després va passar a ser la peça que es posava al llit.
Més endavant, les mantes es van aprimar. Es fabricaven d’un teixit molt més suau amb barreja de fibres sintètiques i ja no pesaven i, per tant, amb una manta fina podies passar tot l’hivern.
Qui passarà també a millor vida serà precisament la manta, perquè els nòrdics han envaït els nostres llits. A casa resistim a mitges...
🎦 EL SALT DE LA MANTA (Le saut à la couverture) (1895), de Louis Lumière
França, 1895.
Quatre homes subjecten una manta, mentre un altre s’ho mira. Un altre home intenta saltar sobre la manta.
És un curt francès en blanc i negre, mut i produït i dirigit per un dels germans Lumière.
Forma part de la primera presentació comercial del cinematògraf Lumière el 28/12/1895 al Saló Indien del Grand Café de París. Rodada en 35 mm.
Evidentment no és res de l’altre món, només que es va rodar als inicis del cinema!
Aquí podeu visualitzar el CURT SENCER, que només dura 41 segons.
* * *
S'allargà al llit, i al cap d'una estona, entre la flassada i el travesser, s'esvaïen tots els misteris.
Josep-Sebastià Pons (Llibre de les set sivelles, 1956)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada