PLOMES

 

Cervantes i Shakespeare van morir un 22 i 23 d’abril del mateix any, el 1616. I aquesta setmana, sense pensar-ho ni programar-ho hem vist dues pel·lícules sobre els escriptors. El primer, novel·lista i, el segon, dramaturg. 

La primera, una sèrie, El cautivo, sobre Miguel de Cervantes i la seva etapa de captiveri a Algèria. Hi havia bones perspectives, per la publicitat, pels tertulians que en parlaven... però no ens ha agradat. Gens ni mica. Hi hem trobat una producció molt pobra, unes actuacions sobreactuades, i no ho sé, ens vam desencantar i no la vam acabar de veure. És una sèrie d’Alejandro Amenábar i és un director que fins ara ens havia satisfet. 

Perquè això sí, en aquestes alçades, si una cosa no ens agrada la deixem córrer i ja està.

La segona, una pel·lícula, Hamnet, sobre William Shakespeare, i ens ha encantat. Ens ha agradat moltíssim la producció, l’escenografia, el vestuari, la interpretació... Hi ha vegades que surts del cine i dius: quin rave! I a vegades dius: quina meravella! I aquesta segona expressió és la que hem dit quan n’hem sortit. 

I ja no es tracta de la història, perquè és sabut per tothom que l’un va ser captiu a Alger i a l’altre se li va morir un fill, sinó la forma d’explicar-ho, el film, la seva ambientació, el treball dels artistes, etc. 

Hamnet ha tingut unes quantes nominacions, però l'Oscar a la millor actriu per a la irlandesa Jessie Buckley no podia fallar. És ben merescut!

Clar que, contra gustos no hi ha res escrit!

🎦   HAMNET, de Chloé Zhao

Regne Unit, 2025 (1 Oscar, 2 Globus d’Or, 2 premis BAFTA, i altres nominacions)

És la història d’Agnes, dona de William Shakespeare, i la seva lluita per superar la mort del seu fill. 

TRÀILER

Ser o no ser, aquest és el dilema:

¿és més noble sofrir calladament

les fletxes i els embats d'una Fortuna indigna,

o alçar-se en armes contra un mar d'adversitats

i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...

William Shakespeare (Hamlet, 1601)