En la prestatgeria d’un supermercat hi havia oueres amb deu ous i no dotze. I vaig pensar que s’estaven carregant la civilització que va inventar el nostre sistema pel qual avui comptem dotze hores i no deu.
La intenció que han tingut no és bona, perquè ho fan per cobrar el mateix que una dotzena, estalviant-se dos ous.
Als súpers del Japó se’n troben d’ous amb pacs de 4 o 10 unitats i, segurament, ens han contaminat la fórmula. Els japonesos tindran el seu sistema, però nosaltres ‘teníem’ el nostre!
Tot i que el 10 és un número clau en molts conceptes, el 12 té molt de significat simbòlic en la nostra cultura: els 12 apòstols, els 12 del zodíac, els 12 mesos de l’any, els 12 déus olímpics, els 12 cavallers de la taula rodona, els 12 fills de Jacob –que em sé de memòria encara, fruit de l’ensenyament d’una època-, les 12 tribus, i un llarg etcètera.
Una dotzena o mitja dotzena d’ous són gairebé frases fetes, però el capitalisme és capaç fins i tot de rebaixar-nos dues unitats a les nostres dotzenes, tot per guanyar més i per omplir més el calaix a costa nostra.
La paraula dotze ens arriba del llatí duodĕcim, que vol dir dos + deu. Curiosa manera de dir un nombre per no haver d’inventar un nom nou. I així tots els que segueixen trĕdĕcim (tres + deu), quattuordĕcim (quatre + deu), etc.
Les llengües romàniques han seguit el mateix sistema d’origen llatí, amb diferents variants. En castellà, doce; en francès, doux; en italià, dodici; en portuguès, doze, etc.
No tindrem altre remei que vigilar i comptar cada cop que vulguem comprar. No perquè no ens donin gat per llebre, sinó perquè no ens donin deu llebres en comptes de dotze!
🎦 DOTZE HOME SENSE PIETAT (12 Angry Men), de Sidney Lumet
EUA, 1957 (Premis BAFTA, Os d’Or de Berlín, i moltes nominacions)
Dotze membres d’un jurat han de jutjar un adolescent acusat d’haver mort el seu pare. Tots estan convençuts de la seva culpabilitat, excepte un.
És un clàssic del cinema que també s’ha portat al teatre i a la televisió. Un argument intens que així que avança ens fa dubtar com ho fan també els membres del jurat. Tot gira a l’entorn del dubte raonable.
És considera una obra mestra del cinema i val la pena perquè les interpretacions són molt bones. Pel·lícula en blanc i negre.
(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Filmin (en català) i PrimeVideo. )
* * *
Al cap de poca estona ja hem arreplegat una dotzena d'ous i dues lliures de mantega bastant fresca.
Joan Alavedra (Res de nou a l'oest, 1930)
Ah, interessant! Algú ho havia de dir: Deu ous i mantenen el preu com si fossin 12. Precisament ahir vam comprar una bossa d'ensaladilla congelada de 440 g. Al mateix preu de la bossa de mig quilo, de fa quinze dies
ResponEliminaLa majoria de paquets de macarrons o similars ja són de 450 g!
ResponEliminai tant ! però encara anem dient una dotzena i mig Kg. nosaltres el de certa edat, però el jovent ho dic per les meves filles sobre tot en la fruita ja no van per pes,van per unitats...el món canvia ....gràcies Ció
ResponEliminala Cori