La paraula ve del llatí odyssea, que l’agafa del grec. És el nom del poema de l’escriptor grec Homer, que narra els viatges d'Ulisses (en grec, Odisseu) i totes les aventures que ha de passar abans no arribi a casa, que és el seu objectiu.
I avui parlo de cinema. S’acaba d’estrenar la pel·lícula L’Odissea, de Christopher Nolan.
Si sou llegidors de xarxes o d’articles de diaris i revistes haureu vist que la pel·lícula té tants seguidors com detractors, i tot bàsicament pel fet que no ha seguit escrupolosament el poema original. Per a alguns sembla que la pel·lícula hagi capgirat el curs de la història. El guió no és més que és una interpretació de l’original, no una síntesi.
El cinema és cinema, el teatre és teatre, i la poesia és poesia! O és que no es pot representar L’Odissea en un teatre, sense mar? O no es pot representar una escultura d’Ulisses sense haver-lo vist mai?
Si bé Ulisses n’és el protagonista, el film posa l’enfocament en la figura del seu fill Telèmac. Un altre director podria posar-lo en la figura de Circe, o en les sirenes, o en Helena de Troia o en Penèlope. Tant se val, totes les mirades són vàlides si s’aconsegueix una bona pel·lícula. I d’això es tracta, de fer una bona pel·lícula! Què importa que Helena sigui negra, si en realitat no va existir mai!
El Padrino, de Coppola, tampoc no era fidel a la novel.la de Mario Puzo, i actualment es considera una de les grans obres del cinema. I Psicosi, d’Alfred Hitchcock, algú recorda el llibre? O La llista de Schindler, d’Spielberg, o Forrest Gump de Robert Zemeckis. Són pel·lícules que han traspassat el seu original.
I no dic que aquesta sigui la millor, només és això, una interpretació. A mi em va agradar entre altres coses perquè m’agraden aquestes superproduccions, tot i que també m’agrada molt el cinema petit, el d’autor. Això no vol dir que hagi d’agradar a tothom. Només es tracta que el cinema és un art i les arts van per lliure.
El pitjor de tot és que si poseu 'Homer' a Google, surt Homer Simpson 😞
🎦 L’ODISSEA (The Odyssey), de Christopher Nolan
Regne Unit, 2026
Després de la Guerra de Troia, Ulisses emprèn un llarg i perillós retorn a Ítaca, on l’espera Penélope i el seu fill Telèmac.
El camí de tornada serà un enfrontament a deus hostils i a criatures mitològiques que el posaran a prova.
En la pel·lícula hi ha realment moments molt bons, molt ben filmats, amb molt bona fotografia i banda sonora. El caracteritzen com un home hospitalari, bona persona, però també esgotat, que només vol arribar a casa i oblidar-se de les guerres, per tant, és un heroi completament humanitzat.
Si ja l'heu vist, el cavall de Troia enfonsat a la sorra us va recordar algun film?
* * *
Així havent parlat, es va asseure; i Telèmac llavorsva abraçar el seu pare il·lustre i plorava abocant llàgrimes,i a tots dos els va venir un desig de lamentació.Homer (L’Odissea, cant XVI, 201-214, trad. C.Riba)
Jajaajaj quina gràcia lo del Homer Simpson!
ResponEliminaHi han hagut moltes crítiques pel fet que Helena sigui negra. Un dia una amiga em parlava d'un llibre que es diu Atenea negra... aquí et deixo el títol per si vols mirar de què va!
A mi també em va agradar la pel·lícula i també penso que cada versió/visió d'una obra ha de ser diferent...sinó només hi hauria còpies i còpies
Exacte! Tot serien còpies! Ben trobat!
EliminaCió ,estic molt d' acord amb tú, nos la vam veure per l' Alfonso se li va fer una mica llarga ( a ell tot el que passa de mig hora ja li comença a pesar) però a mi em va semblar molt entenedora ( pels qui no hem llegit els poemes) i em va agrair força la podria tornar a veure densa cap problema
ResponEliminaEn una pel·lícula, si està ben feta, no necessites haver llegit prèviament res, perquè ja t'ho sap explicar.
EliminaA mi també em va agradar. El cavall de Troia enfonsat em recorda la pel·lícula El Planeta dels Simis.
ResponEliminaExtacte! Amb Charlon Heston!
EliminaEls qui sortiu com a anònims, dieu qui sou! :)
ResponEliminaMolt bé el tema d'avui, completament d'acord amb la teva visió del que suposa una películ·la basada en una obra literària, són dues formes diferents d'art.I molt ben triades les películ·les que poses com a exemple.
ResponEliminaAvui he vist la Odissea, m'ha agradat, però no tant com algunes crítiques que havia sentit. Una gran películ·la et queda al cap durant dies, no crec que sigui el cas, però reconec que està molt ben feta.
I sí, com diu la Neus, el cavall a la sorra evoca un dels finals més ben aconseguits de la història del cine, El planeta dels simis, aquesta sí, una gran pel·lícula. Potser amb el temps la Odissea també m'ho arribarà a semblar.
Perdó si m'he allargat massa... Sempre em pasa quan es parla de cine!