MODUS VIVENDI

 

Andando que es gerundio és una frase que la meva mare repetia dia per altre. Quan m’havia d’afanyar per anar a l’escola, per anar a dormir... per qualsevol cosa que precisés un mínim de rapidesa. Però el que jo entenia era andando quesquerundio. Ignoro si m’ho deia perquè també ho deia la meva àvia aragonesa, si ho havia après ella o què, però el cert és que la frase en qüestió és una fórmula col·loquial que va rodolar per la meva vida com si es tractés d’una dosi de rapidesa. 

Tot i que a l’escola deuríem estudiar els gerundis no va ser fins que ja els coneixia bé que vaig emparentar la frase amb la forma verbal. Ah! quesquerundio és el gerundio! 

El gerundi és una forma verbal no personal. Sempre ens vol indicar una cosa que està passant ara mateix: estic escrivint, o just una mica abans: agafant el plat, m’ha relliscat, però mai després, no podem dir: *va cantar molt bé guanyant el premi. 

No indica ni persona ni nombre, és a dir, no ens diu ni qui és ni quants són, i ve del llatí gerundĭum, amb el mateix significat.

I és una llàstima com s’ha perdut la fórmula tan genuïna de dir que acabem de fer una cosa: havent dinat aniré al cine. Ara es diu quan acabi de dinar/després de dinar aniré al cine, que també és correcta, però certament a cada bugada perdem un llençol!

En canvi, ens ha quedat fossilitzada una locució llatina, que circula com si tal cosa i resisteix totes les envestides. Encara que no sigui exactament un gerundi, s'hi aproxima molt. És el modus vivendi, que es refereix a l’estil o forma de vida que té una persona i, sobretot, a la manera de guanyar-se la vida d’algú. I també modus operandi, que es refereix a la manera de fer. 

Darrerament, en la política hi ha uns modus vivendi i uns modus operandi que fan pena.

Parlant la gent s’entén. O no.

🎦   TOT PASSEJANT A MISS DAISY, de Bruce Beresford

EUA, 1989 (4 Oscars, Globus d’Or, premis BAFTA, etc.)

Atlanta. Una antipàtica professora jubilada de 72 anys contracta un xofer negre perquè la porti a passejar. 

Una estranya i peculiar relació entre dues persones d’origen i d’estatuts ben diferenciats. Força divertida, malgrat que és dramàtica, i profunda en el relat sobre l’amistat.

El que s’ha de tenir en compte, sobretot, és el bon treball dels dos actors protagonistes. 

TRÀILER

(En el moment de publicar l’apunt es pot veure a la plataforma Apple TV, Movistar+ i PrimeVideo)

*    *    *

Gairebé sempre l'interlocutor li ho retreu, i llavors ell emet una riallada de les seves i explica la diferència cabdal entre el joc pel joc i el joc pel guany, que en anglès designen paraules diferents: gaming and gambling. Ho diu així, en gerundi.

Màrius Serra (Jugar-s'hi la vida, 2019)