CINEMA: LOS DIEZ MANDAMIENTOS

Avui, Divendres Sant, l’he vista, per enèsima vegada. Què hi voleu fer? M’encanta! 

Hi ha hagut noves versions d’aquesta pel·lícula, com ara Exodus: Dioses y Reyes, de Ridley Scott (EUA. 2014), però a vegades aquestes noves versions destrueixen el record original, la primera impressió. No m’agraden gaire les segones versions, perden l’essència. No nego que n’hi hagi de bones...

L’exagerada interpretació dels artistes amb els seus gestos estrafolaris i posats desmesurats i l’excessiva teatralitat són la gràcia del film, que hem de situar en el temps i, per descomptat, hi afegeixo la veu del narrador que sembla que reciti les notícies del NODO. 

És una pel·lícula llegendària, amb efectes especials propis dels anys cinquanta, gràcies als quals va tenir l’únic Òscar, als efectes visuals, encara que avui resultin molt antiquats. Inoblidables els ja desapareguts Charlton Heston, Yul Brynner, Anne Baxter, Edward G. Robinson, Yvonne De Carlo o John Derek. Mereix especial atenció la banda sonora. No va ser premiada, però segur que la recordareu si torneu a veure la pel·lícula.

Tota la canalla de l’època ens fèiem l’àlbum. Va costar acabar-lo, però ho vaig aconseguir. En cada escena reconec els cromos, o en cada cromo reconec l'escena!

🎦  LOS DIEZ MANDAMIENTOS, de Cecil B. DeMille

EUA, 1956

Música: Elmer Bernstein, a qui arribà l’èxit a partir d’aquesta banda sonora. 

La pel·lícula és la història de Moisés a l’Antic Egipte, que renuncia a la seva vida a la cort del faraó Ramsés per conduir el seu poble a la terra promesa. 

Es manté com la sisena pel·lícula més taquillera de la història. 

Tràiler en anglès: https://youtu.be/1LKUpWvnubU

I amb els Deu manaments gravats en Taula.

El ball pírric t'enduu; i deixes l'aula

Disfressat de burgès, i al cor, un llir.

Josep Vicenç Foix (Sol, i de dol, 1947)