Els anglesos ens han deixat una paraula bonica: còctel (cocktail, que significa cua de gall), sense la qual no ens podríem prendre aquestes barreges que són tan suaus o tan fortes o tan dolces o àcides o amargants i a vegades amb ingredients estrafolaris, que no sabem on trobar.
Totes les llengües del voltant han fet el mateix, adaptar o adoptar la paraula, potser perquè tots hem pensat que si n’inventàvem una altra no tindria el mateix gust o bé perquè el sinònim ‘combinat’ no és tan sofisticat. El diccionari ho defineix com una beguda obtinguda per la barreja de diferents begudes alcohòliques, que es prepara agitant la mescla dels ingredients amb trossets de gel dins una coctelera.
La paraula ha fet el seu lloc dins el català. En podem fer plurals, derivar a coctelera, que és l’estri on es prepara, i fer-ne un ofici, cocteler-a, les persones encarregades de fer-los.
I tan nostra és la paraula que ja li hem donat significats que res tenen a veure amb les begudes alcohòliques. O és que no heu menjat mai un còctel de gambes o de marisc? Per tant, un còctel és també una barreja de coses. I si algun dia us conviden a un còctel, que és bàsicament una reunió social de tarda, potser tastareu de tot menys un bon còctel!
Com que serveix per dir mescla de diferents coses, ens ha servit també per anomenar còctel molotov l’artefacte de fabricació casolana que pren com a base una ampolla amb líquid inflamable i una metxa. El nom ens el deixa Viatxeslav Mólotov, ministre d’Interior i de la Guerra de la URSS durant la Segona Guerra Mundial.
I aquí teniu tres còctels del meu amic Lluís Maria, que n’és especialista, i que en va fer un cada dia en temps de confinament:
BLAU MOON MARTINI
En un vas mesclador hi posem gel abundant, 6 parts de ginebra i 1 part de curaçao blau.
Ho remenem i ho servim en una copa de còctel adornat amb pell de llimona.
En una coctelera amb gel abundant hi posem, a parts iguals: ginebra, Martini sec i crema de menta verda. Sacsegem fins que la coctelera quedi gebrada i ho servim en una copa de còctel.
Important: Està dedicat al gran tenor Enrico Caruso i s'ha de beure mentre l'escoltem a La dona è Mobile, del Rigoletto!
En un vas mesclador hi posem força gel, una part de suc de llima i dues parts de ginebra. Ho remenem bé i ho servim en una còpia de còctel amb una cirereta verda confitada.
Lídia: Un dia que vinguis amb més temps, et prepararé un còctel de menta.
Josep M. Benet i Jornet (Quan la ràdio parlava de Franco, 1980)
De bon grat me'ls veuria aquests cøctels Ció, felicita al teu amic, Visca la imaginació i el saber fer
ResponEliminaM'agrada molt, aquest apunt. M'agraden els còctels.
ResponEliminaMolt interessant coses que no tenía ni idea
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAix q m’hevequivocat!
ResponEliminaEm guardo les super-receptes del teu amic!!
Molt refrescant aquest apunt Ció!
El gimlet era el de James Bond?
Jo diria que James Bond prenia un martini sec, però com que n'ha fet tantes, podria ser que també en prengués algun altre. Ah! i el volia mesclat, però no remenat, o una cosa així!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHi ha coctels que no es barregen per aconseguir mantenir diferents colors gràcies a la diferent densitat dels seus ingredients. També es diria coctel malgrat no mesclar-se?
ResponEliminaEstel
Se'n deu dir còctel, però no és ben bé un còctel, perquè precisament un còctel és una beguda que s'obté de la barreja d'altres begudes o ingredients.
ResponEliminaTambé hi ha vestits especials que s'anomenen "de còctel" Molt bé tot l'escrit, i les ressenyes adequades
ResponElimina