HOMO DEUS, una breu història del demà, de Yuval Noah Harari, és el segon llibre de la trilogia. El primer, Sapiens (https://ciomunte.blogspot.com/2020/06/sapiens.html), una breu història de la humanitat. El segon ens indica què ens espera com a espècie.
Sosté que tot i les turbulències tecnològiques que hi ha hagut al llarg de la història hi ha una cosa que s’ha mantingut constant: la humanitat, per això encara ens reconeixem dins les històries bíbliques o dins els llibres dels primers escriptors coneguts. Parlen, somnien, dormen, pensen, estimen i tenen conflictes emocionals com nosaltres. Però si la tecnologia permet redissenyar les ments humanes, l’homo sapiens desapareixerà tal com el coneixem avui.
Els homo sapiens es barrejaran amb robots i ordinadors, fins que un dia els nostres descendents miraran enrere i s’adonaran que ja no són la mena d’animal que va escriure la Bíblia, va construir la Gran Muralla xinesa i va riure amb Charlie Chaplin. Serà un món canviant a la recerca de la salut, la felicitat i el poder. Algun dia els humans seran prescindibles, perquè els algoritmes ho podran fer tot.
Fa esgarrifar que tot el que explica pugui passar algun dia de veritat, però ben bé sabem que anem per aquest camí, per molts processos electorals que tinguem per desxifrar.
M’agrada llegir aquest autor perquè s’explica molt bé, amb exemples i amb vocabulari apte per a tothom, sense tecnicismes que podrien enverinar el relat. No és cap novel·la, és la seva visió de futur per als homo sapiens, una espècie complicada, que s’ha passat l’existència a la recerca de la felicitat, el poder, i la salut, com faran els nostres descendents i els algoritmes que inventin!
🎦 DESCIFRANDO ENIGMA (The imitation game), de Morten Tyldum.
Regne Unit, 2014 (Oscar al millor guió adaptat i 8 nominacions; i molts altres premis)
Crítica que ja vaig fer el desembre de 2014:
Basada en fets reals, sobre la vida del matemàtic Alan Turing, que va desxifrar els codis secrets nazis de la màquina Enigma. Hauria estat un heroi si no hagués estat homosexual. Jutjat i acusat per la seva condició.
Film anglès, i es nota. Sempre vigilen molt amb les escenificacions, els espais, els detalls interiors, l'escenografia... una delícia.
Un treball magnífic de Benedict Cumberbatch, probablement d'Òscar.
Hem anat al cine sense saber ben bé què anàvem a veure i hem tingut una agradabilíssima sorpresa.
Jo, amb incògnites d'amor
algoritmes d'enyorança
ritmo: Fermança?
Trigança?
Càlcul de pes torbador!
Cascú navega en sa nau
amb llast de pròpies penes.
Joan Pons i Marquès (Brins a l'oratge, 1975)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada