PER CARNAVAL, TOT S'HI VAL?

 

fotografia amb retoc digital: Jobove Reus

Avui dissabte 13 de febrer s’escauen dues coses. D’una banda, és dissabte de Carnestoltes, i de l’altra, és la jornada de reflexió de les eleccions al Parlament. Impecable combinació!

Carnestoltes vol dir abandonar la carn, del llatí carne tollere, perquè després dels dies de disbauxa carnavalera els catòlics comencen la Quaresma i no mengen o no menjaven carn durant 40 dies. En el mateix sentit tenim el Carnaval, carne levare, llevar la carn, que ens arriba de l’italià carnevale -qui pogués anar enguany al Carnaval de Venècia! 

Per situar-lo en el calendari cal cercar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. Comptarem 40 dies enrere fins que arribem al Dimecres de Cendra, que és el primer dia de Quaresma i darrer dia de Carnestoltes. 

A l’escola de les monges ens feien anar en renglera fins a l’altar. El capellà ens posava cendra al front i ens deia allò de pulvis eris et in pulverem reverteris, i les nenes ens fèiem un fart de riure i competíem a veure quina aguantava la cendra més estona al front. Després ens renyaven i tornàvem a la seriositat que requeria el dia. 

Quant a la jornada de reflexió, què voleu que us digui... el cantant de rap Pablo Hasél és a punt d'entrar a la presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. Aquesta és la millor medecina perquè d’ara endavant els cantants es comportin i vigilin amb les lletres de les seves cançons. És una manera de sotmetre la llibertat d’expressió sense haver de moure un fil. I tots veurem com l’agafen, el porten a la presó i després dinarem, farem un cafè i ja està, demà serà un altre dia.  

Tothom dona la culpa a la Justícia –que no dic que no en tingui de culpa-, però qui té la facultat de canviar les lleis perquè la lletra d’una cançó s’empari amb la llibertat d’expressió i no sigui mai delicte és el Parlament espanyol. 

I nosaltres en aquestes eleccions farem bona la màxima divide et vinces –divideix i venceràs- perquè tenim un panorama calcat al trencadís de Gaudí. 

Així que companys i companyes reflexionem! 

🎦    ORFEU NEGRE, de Marcel Camus

França, 1959. Musical. Adaptació de l’obra Orfeu da Conceição (1956), de Vinícius de Moraes. (Oscar a la millor pel·lícula estrangera i Palma d'Or al Festival de Canes. Doblada al català.)

Es reprodueix el mite grec d’Orfeu i Euridice durant el Carnaval de Rio de Janeiro, per tant, ja en sabem el final. 

La pel·lícula ja té uns quants anys, però encara ens transporta a Rio i al seu màgic carnaval, diferent de tots els altres. Film de gran vitalitat i de música –samba i bossa nova- que s’encomana des del primer minut i que va donar a conèixer la música brasilera a tot el món. 

Tràiler: https://youtu.be/NkxGkL7o9xk

La lluna, la gran pruna,
es va endolar,
mentre reien carotes
de carnaval.

Salvador Espriu (Les cançons d'Ariadna, II, 1973)