TEATRE

El 27 de març va ser el Dia Mundial del Teatre. No sé si cal tenir dies per celebrar-ho tot, però enguany aquest era molt merescut. No només els actors, les actrius, la direcció, i totes les professions associades s’han quedat sense feina per culpa de la pandèmia que estem patint, sinó que a més ens ofereixen lectures per internet, obres de teatre online, etc. 

El Teatre Lliure publica un video amb un lema: "Et trobem a faltar, teatre. Fins ben aviat", que ja circula per les xarxes, perquè no ens oblidem del teatre. 

Teníem entrades per ‘Justícia’. Esperem veure l’obra més endavant. 

EVA AL DESNUDO, de  Joseph L. Mankiewicz. EUA, 1950

Pel·lícula ambientada en el món del teatre. Dues grans actrius ja desaparegudes, Anne Baxter i Bette Davis, lluiten per aconseguir l’èxit als teatres de Nova York. Va tenir 14 nominacions i 6 Òscars!

Des del mateix teatre

Sé com encara

en el record, intacte,

és el somriure.

Salvador Espriu (El caminant i el mur, 1954)

PANDÈMIA

Pan és un prefix que ens ve del grec i significa ‘tot’. Per exemple, si diem panamericà ens referíem a tot el continent americà. També tenim panislamisme, pancatalanisme, panteisme... i fins i tot panorama.

D’altra banda, demos, també del grec, significa poble. Per tant, la paraula composta ens indica que alguna cosa afecta tot el món sencer. Avui, una malaltia epidèmica està fent estralls a tots els continents, la pandèmia del COVID19. 

No totes les paraules començades per ‘pan’ contenen aquest prefix. Per exemple, pandereta, pantera o pastís no hi tenen res a veure! Ni tampoc té a veure amb el pa ni amb els panarres de tota la vida. 

També tenim Pandora, personatge de la mitologia grega, que era molt xafardera. Va prendre la clau de la capsa que tenia prohibit obrir, mentre el seu marit dormia, i de dins van sortir tots els mals que tenim avui al món. Per tant, potser la tal Pandora hi té alguna cosa a veure amb tot plegat...

🎦 CONTAGIO, de Steven Sodenbergh, estrenada el 2011, amb molt bons actors: Marion Cotillard, Gwyneth Paltrow, Matt Damon, Kate Winsley, i Jude Law. És difícil trobar-la actualment. Va ser una temporada a Netflix, però ara només es pot veure per HBO. Un enllaç al tràiler: https://youtu.be/CWpIKHIYVNM?t=6

Havia arribat una nova pandèmia,

que es convertiria en l'assot del final del mil·lenni.

Jaume Ferran (Memòries de Ponent, 2001)

LES LLAVORS

Inspirat en la pintura 'Si són roses, floriran', de Marc A. Pérez Oliván

CINEMA

EL RITMO DE LA VENGANZA, de Reed Moreno

Regne Unit, 2020

Una dona perd la família en un accident d’avió, però descobreix que no va ser exactament un accident i intentarà esbrinar tota la veritat del que va passar.

És la darrera pel·li que hem vist abans del confinament, ara fa dues setmanes.

Exagerada, inversemblant i com a pel·lícula d’acció només serveix per passar la tarda. Res de l’altre món, encara que sigui anglesa.

També és veritat que a vegades anem al cine només perquè ens agrada anar al cine. N’hi ha que sembren patates i els surten grillades, doncs és el mateix...

XARXES

Feu una prova: aneu al Google. Poseu-hi xarxa i cliqueu imatges. Què hi surt? Una llarga sèrie de fotografies de xarxes que res no tenen a veure amb les xarxes originals. Aquelles que fan servir els pescadors de tota la vida, des dels mediterranis als orientals. Sabem que hi ha xarxes des del segle 8.000 aC; fa quatre dies!

Gràcies a les xarxes tenim xarxes. És a dir, la paraula, que ve dels grecs, ens ha servit per donar significat a un tipus de xarxa invisible, avui imprescindible, sense la qual en aquests dies de reclusió ens hauríem sentit més sols que un pescador en alta mar. Les xarxes, concretament les xarxes socials, ens han ajudat a parlar entre nosaltres potser més del que ho fèiem fa unes setmanes, a intercanviar vídeos, monòlegs, notícies, jocs, entreteniments, música...

Avui tot és xarxa: la telefònica, la informàtica, de ferrocarril, de carreteres, de regatge, de biblioteques, i el treball en xarxa, que no vol dir pas que treballem embolicats amb xarxes de pesca!

Ah! I les del futbol, el tennis i el bàsquet també, eh?

🎦 Interessant pel·lícula de 2003, de David Fincher. Un alumne brillant, Mark Zuckerberg, comença a desenvolupar Facebook, però no tot és or el que llu! Imprescindible per entendre la xarxa Fb.

Aquí va un vídeo de Toni Vallès, sobre les xarxes!

De tant en tant l'anguila s'escorria entre les algues defugint la mossegada de la fitora per caure més avall dintre les xarxes dels pescadors.


Sebastià Juan Arbó (Terres de l'Ebre, 1932)

VIRUS

Una accepció és qualsevol dels significats d’un mot polisèmic, és a dir, qualsevol significat d’un nom que vol dir més d’una cosa.

Des de sempre un virus era un agent infecciós de les persones, de les plantes, dels animals, com per exemple el virus de la verola, però durant els darrers trenta anys la paraula també significa programa d’ordinador que es reprodueix, amb la intenció de destruir-lo o de fer-lo malbé, sense que l’usuari n’autoritzi l’entrada.

Estàvem molt preocupats per les infeccions dels mòbils, de les tauletes i dels ordinadors i vet aquí que ens arriba un virus, un de veritat, un que ja tenia la llengua llatina i que volia dir verí, metzina, i ens ataca per totes bandes.

Hem gastat molts diners a trobar antivirus que desactivin programes maliciosos als nostres ordinadors, però potser n’hem gastat pocs a trobar remeis als virus de veritat. 






A més a més Mallorca ja et remou a dojo i l'Aina t'ho va dir ben clar: les emocions són com els virus.


Biel Mesquida (Dol, 1990)

CONFINAR

Oi que el verb confinar gairebé no l’havíem fet servir mai?

Doncs el que vol dir és ‘estar situat als confins’, és a dir, als marges, a les vores, a les fronteres, a les perifèries, als límits, als llindars... lluny!

Un confí és la línia imaginària que divideix els territoris, però també vol dir desterrar, incomunicar...

I també exiliar...

Aquests dies estem confinats, reclosos, sobretot els qui tenim la sort de no haver de sortir de casa per res!

La lentitud agosarada és una
manera de combatre la peresa,
quan els anys ja confinen el desig
a uns límits tan estrictes que fa angúnia
bellugar els dits i quasi els ulls.

M.Martí i Pol  (Algú que espera, 1991)