divendres, 24 d’abril del 2020

LINA

Dibuix: Toni Vallès Català 
Em van dir que el millor mes per néixer era l'abril, perquè era primavera. I els he fet cas. Acabo de néixer, però se m'ha acudit arribar al món en l'abril més estrany de la història. Tothom és a casa!

El pare i la mare em cuiden, però encara no he pogut abraçar els avis, ni els tiets, ni els amics dels avis, ni he vist gent al carrer, ni he conegut altres nadons com jo. Ei! que hi ha algú més al món?

Si he vingut a Reus és perquè m’havien promès una ciutat plena de festa! Amb gegants i nanos que sortien per Sant Pere, amb la cucafera i el drac, amb la tronada, amb dies plens de llibres i roses, amb bojos que pugen l’un damunt de l’altre i fan castells, amb gent que balla per les places... però de moment, no he vist res de res!

M’han enredat?
Ció
(A la Lina R.V, a qui encara no hem pogut conèixer!)










dimecres, 22 d’abril del 2020

DE ROSES... I DE LLIBRES...

El nom de la rosa (original en italià: Il nome della rosa)
Novel.la d’Umberto Eco, publicada el 1980.

L’argument es concentra en un monestir benedictí l’any 1327, per tant, cal entendre-la dins del pensament medieval. Igual com ara, set segles després, es discuteix sobre la riquesa terrenal i la pobresa que hauria de mantenir l'Església per acostar-se a la forma de vida dels apòstols.

El frare Guillem de Baskerville i el seu aprenent Adso de Melk hauran d'investigar la mort d'un monjo jove, i també les d'altres monjos que van apareixent morts.

La biblioteca preserva el coneixement, però no l’escampa. Se n’autoritza l’entrada als copistes i traductors, però no als lectors, perquè llegir seria vist com un enriquiment personal i per tant, pecat de supèrbia.




🎦  LA LADRONA DE LIBROS, de Brian Percival
Crítica que vaig publicar a Facebook el 12/1/2014:
Bona ambientació. I bona interpretació de Sophie Nélisse, de 9 anys. L'Alemanya nazi vista per una nena alemanya.
Les paraules tenen poder i fan que per uns moments la imaginació els deixi escapar de la tragèdia. 





🎦   LA BIBLIOTECA DE LOS LIBROS RECHAZADOS, de Rémi Bezançon
Pel·lícula francesa.
Crítica que vaig publicar a Facebook el 14/7/2019:
Una editora descobreix la novel·la inèdita d’un cuiner mort de fa dos anys. Tot plegat és un misteri que caldrà descobrir.
El tema és interessant, els artistes correctes, el film conté alguns tocs d’humor i d’intriga, però potser una mica massa lenta. Reconec que és una bona opció, però se’m va fer una mica pesada.😞



🎦   LA LIBRERÍA, d’Isabel Coixet
Anglaterra, 1959.
Crítica que vaig publicar a Facebook el 28/11/2017:
Una dona vídua decideix obrir una llibreria en un petit poble, on mai no n’hi ha hagut cap.
Una delícia de pel·lícula. Molt ben ambientada i molt bona escenificació. Reflecteix perfectament el caràcter anglès i el comportament dels habitants de pobles petits. A vegades les persones que ostenten poder econòmic o poder a l’ombra són les que manen, i no les podem subestimar.
Pel meu gust no hauria calgut narrador, perquè la imatge ja pot fer aquest paper, però bé, en realitat és una molt bona pel·lícula, que no us hauríeu de perdre!
Tràiler en anglès: https://youtu.be/3KgMW3rowXY




Roses vermelles, com un miracle, sobre la mar blavíssima, que ningú no ha tallat encara.

Carme Riera (Jo pos per testimoni les gavines, 1977)








dimarts, 21 d’abril del 2020

SANT JORDI ESTIUENC


I és que enguany ens està fallant tot. Fins i tot Sant Jordi ens deixarà amb un pam de nas! És una festa agradable, amable, plena de color, de bones vibracions, d’energia col·lectiva... -tanta com en necessitem! 

I també de flors, de lectures al balcó, d’escoles al carrer, de roses perfumades o no, que ens envaeixen. 

Haurem de deixar passar la primavera i amb una mica de sort, en ple estiu ens apareixerà un Sant Jordi al juliol, quan tindrem més ganes de platja que de refregir-nos a la plaça amb el sol que ens caurà, però cal entomar les coses com et venen, i haurem de fer l’esforç, també col·lectiu, d’acostumar-nos a canvis de tot allò que crèiem inamovible. 





Us proposo la lectura d’aquesta invitació de Lena Paüls, que també transcric, en què ens convida a actualitzar lectures, en especial les publicades per REUSENQUES DE LLETRES:
https://pontdenseula.blogspot.com/2020/04/sant-jordi-2020-ajornat.html


Foto © Josep M. Barraso
SANT JORDI 2020 AJORNAT
Enguany no se celebrarà la Diada de Sant Jordi el dia que toca, a causa del confinament per la pandèmia de Covid-19. A la xarxa es troben diverses iniciatives per adquirir llibres per regalar i no haver-los de dur al domicili del destinatari. Crec que no vindrà de tres mesos i farem bé d'esperar la data —23 de juliol— que els gremis implicats han triat per a celebració.
I, mentrestant, podem actualitzar lectures. Proposo la collita publicada pel col·lectiu literari Reusenques de Lletres, que aplega escriptores vinculades amb la capital del Baix Camp: narradores, poetes, dramaturgues, periodistes, assagistes, historiadores, biògrafes. Sis llibres que contenen peces curtes de creació i/o d'investigació, relatades amb ofici i amb mirada i veu de dona —tan particular, tan universal:

—Lletres reusenques. Reusenques de Lletres (Silva Editorial, 2013)
—Biblioteques personals (Arola Editors, 2014)
—Bibliorelats (Arola Editors, 2015)
—14 vermuts (Arola Editors, 2016)
—Contes de Vilaencanteri (Arola Editors, 2017)
—Veus (Arola Editors, 2019)

El darrer llibre, Veus, relats amb banda sonora, publicat al voltant de Sant Jordi de l'any passat, amb la complicitat d'Arola Editors. N'hi haurà més, no en tinc cap dubte, perquè al capdavant del projecte hi ha la tossuderia, la generositat i el rigor de la filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària Victòria Rodrigo, ànimes d'aquesta plataforma estable que ens motiva i permet fer emergir el talent local tant de la literatura de ficció com de no ficció i donar-li visibilitat.
L'any 2018 Reusenques de Lletres va rebre el reconeixement 'Imprescindibles', en l'àmbit
Per saber-ne més: REUSENQUES DE LLETRES




dilluns, 20 d’abril del 2020

LA CLASSE

Fa dies que no hi ha classe. Per a ningú. Ni per als petits ni per als universitaris. Probablement el primer dia en què els joves es van quedar a casa no en van fer fàstics, però segur que passades ja quatre setmanes de confinament, i treballant només en línia, molts voldrien tornar a la normalitat. 

La paraula classe té moltes accepcions, però si ens ajustem a l’educació, classe també vol dir unes quantes coses. No només el conjunt d’estudiants que assisteixen a les lliçons que el professorat els dona, sinó també la matèria en si, la classe de llengua, però també és el lloc on es fan aquestes classes, entre quatre parets, per bé que també se’n digui aula. I fins i tot el conjunt de coneixements que s'ensenyen i que s'aprenen: rep classes de francès.

Classe i aula ens arriben del llatí, impertorbables gairebé, perquè no hem deixat de fer-ne, ni d’acudir a un espai per rebre’n. La solució en línia és i ha de ser provisional, perquè una classe, a més de la matèria, és el conjunt del que ens envolta: el professorat, la vida social, l’aire que s’hi respira, l’olor d’humanitat, i això, en general, no ho pot substituir la connexió des de casa. Encara que tinguem xats i videoconferències res no s’assembla a una classe de tota la vida!





🎦    LA CLASSE, de Laurent Cantet
França, 2008
Un professor de llengua treballa en un institut conflictiu d’un barri marginal, amb alumnes adolescents. Els conjunt de joves de la classe no és més que una mostra de la França contemporània. 
Si en teniu ocasió, mireu-vos la pel·lícula. La història és absolutament versemblant. Crec que us agradarà. 





Alguns portaven espardenyes
i separates amb ressenyes;
d'altres, a sota el braç, volums,
folis d'apunts o de resums
que havien fet anant a classe.

Salvador Oliva (Fugitius, 1994)