MAIG

Maig és el mes de Maia, la deessa floral de la mitologia grega. Fou una de les Plèiades, i la invocaven com a protectora de les mares i la fertilitat. Posteriorment va passar a ser deessa romana i el temple es guarnia de flors i plantes. Però el mes de maig, tot i coneixent-lo com a mes de les flors, ha estat sempre reivindicatiu.

El Primer de Maig és també el Dia Internacional del Treball i és festa ben bé a tot el món. Enguany festa absoluta, llevat dels que estan a primera fila. Any difícil pels qui pateixen expedients de regulació d’ocupació, els EROS (que aquí no és el déu de l'amor, el sexe i la passió de la mitologia grega!) i per la gent que ha perdut la feina i ves a saber si la recuperarà. 

A finals del segle XIX es reivindicava la jornada de 8 hores i tothom sap perfectament, que més d’un segle després hi ha gent que traspassa amb escreix aquesta xifra. Res no és definitiu, res no és immutable, i encara queda molta lluita per endavant. 

Al maig cada dia un raig és un refrany que encara circula i que ens recorda que és un mes plujós, amb el permís de l’escalfament global i del canvi climàtic, perquè no sabem cap a quin mes de maig ens portaran.

🎦   MAYO DE 1940, de Christian Carion.

França, 2015

Crítica que vaig fer a Facebook el 16/5/2016:

La música és d’Ennio Morricone, per tant, no hi ha cap excusa per no veure-la... o escoltar-la!

França veu com l’exèrcit alemany avança i la gent fuig de casa. És la història d’un home alemany que ha escapat del nazisme, i que busca el seu fill.

Una delícia de pel·lícula. Llàstima que l’he vist al cine Palace de Reus, i ens han posat en una sala amb una pantalla que no sé com li poden dir cinema.

Acostumen a passar les pel·lis alternatives o no comercials a les sales de pantalles petites.

Pobrets, vés que deuen anar a veure –deuen pensar!

Tràiler: https://www.dailymotion.com/video/x47j0hr

Maig

Els murs dels jardins sobreïxen de roses,

els murs de l'espai sobreïxen de blau.

Màrius Torres (Poesies, 1947)

DESCONFINAR

Desconfinar i desconfinament hauran d’entrar al diccionari perquè ara no hi són. 

Els diccionaris sempre van al darrere de la realitat i ho fan per no emplenar-lo de paraules passavolants, de modes passatgeres, de maneres de dir que ja es veu que no quallaran, però alguna s’hi queda. I aquesta, què us hi jugueu, que la faran entrar?

El sistema sanitari espanyol es va desmantellar quan es va traspassar a les comunitats autònomes en diferents graus segons els estatuts d’autonomia vigents. El 1980 es van traspassar a la Generalitat els serveis i institucions en matèria de sanitat i assistència social, per tant, estem parlant de 40 anys! 

Un govern amb un sistema sanitari que porta 40 anys funcionant ha de conèixer millor el terreny que un govern amb el sistema desmantellat! La decisió de confinar i desconfinar s’hauria d’haver cedit als territoris, molt més coneixedors de la realitat. Per acabar-ho d’adobar, a l’alçada dels sanitaris hi han posat militars uniformats i amb galons que només sabien parlar de guanyar la guerra, de disciplina i de combatre com a soldats. 

Les acadèmies de les llengües es resisteixen a fer entrar paraules que estan de moda, perquè les modes passen, però desconfinar la recordarem mentre visquem.



🎦   LIBERTAD CONDICIONAL, d’Ulu Grosbard
EUA, 1978
Després de sis anys a la presó, un jove surt en llibertat condicional, però un policia no el deixa viure.
Bon drama policíac, bona trama i bona direcció. Naturalment el film ja té 40 anys i pot semblar desfasat, però té un bon ritme. D’alguna manera la pel·lícula ens fa veure que n’hi ha que neixen estrelles i d’altres neixen estrellats. Encara que tinguem tota la bona voluntat del món de ser bona gent, si no ens acompanya la sort no hi ha res a fer.
Un Dustin Hoffman encara molt jove, que ja havia fet unes quantes bones pel·lícules.

Tràiler en anglès: https://youtu.be/IYssJNxfm5M







Ni el cartògraf no es limita a representar un còdol, ni el filòsof no es pot confinar a plantejar un sol problema filosòfic.
Josep Ferrater Mora (Els mots i els homes, 1970)

MONTSERRAT

El Llibre Vermell de Montserrat, de 1399, és un còdex o llibre antic escrit a mà, que anomenem així perquè té la coberta de color vermell. Es conserva a la biblioteca del monestir i està escrit en pergamí i en una cal·ligrafia pròpia de l’Edat mitjana. Es va salvar de l’incendi de 1811, provocat per les tropes de Napoleó i segur que el timbaler del Bruc alguna cosa hi va tenir a veure!

L’obra té contingut teològic adreçat als monjos i als peregrins, però també conté un cançoner, escrit en català, occità i llatí. D’aquest cançoner en destaco, potser perquè és la més coneguda, la famosa Stella splendens, que podem trobar amb múltiples versions. La simplicitat de la música medieval fa que sigui d’una bellesa extraordinària. 

Us proposo escoltar dues versions. L'una no és millor que l'altra, senzillament són versions per a moments i públics diferents: 

Fragment del Llibre Vermell

• D’una banda el gran music medieval Jordi Savall, especialitzat amb la viola de gamba. (Hespèrion XXI · La Capella Reial de Catalunya) 

https://youtu.be/NkRNR_YIFHA

• I de l’altra, la Companyia Eléctrica Dharma, amb la qual vam saltar i ballar l’Stella splendens als seus concerts als anys 90. 

https://youtu.be/2mLpB1Cb3_U






Stella splendens in monte ut solis radium
miraculis serrato exaudi populum.
    Estrella refulgent amb miracles a la muntanya serrada,
    Com raig de sol, escolteu el poble.

ESTRANYA PRIMAVERA

Dibuix: Eulàlia Barceló Vilella

La primavera és una estació de l'any que convida a sortir. La reclusió forçosa que patim avui hauria estat més lleu si ens hagués enxampat a l'hivern, quan no ve tant de gust sortir al carrer i campar-la. 

Recordarem aquesta primavera reclosa, i el nostre món es dividirà en abans o després del coronavirus –com els avis deien abans o després de la guerra.

Ens la porten els romans, la primavera, a la qual anomenaven vera. L'any es dividia en tres estacions i van pensar que la primera, que començava al març, era la més important. I així ho van transmetre de generació en generació: la prima (primera) vera (primavera).

Diuen que «Una flor no fa estiu; ni dues, primavera», doncs enguany ni dues ni tres. Enclaustrats!

Ens han ben furtat la primavera!

🎦   PRIMAVERA, VERANO, OTOÑO, INVIERNO... Y PRIMAVERA, de Kim Ki-duk

Corea del Sud, 2003. Premi del públic del Festival de Sant Sebastià.

Drama psicològic. Dos monjos que viuen en un monestir aïllat veuen passar les estacions de l'any. 

El tràiler dona sensació de pau; clar que potser no ho ensenyen tot!

Tràiler: https://youtu.be/gXyxi-jnKxw

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern – Primavera d'estiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.

Joan Salvat-Papasseit (L'irradiador del port, i les gavines, 1921)