NO HI HA PA QUE NO COSTI UNA COCA

foto: Estel Bové (Shotebi, pa armeni, forn a Sevan, Armènia)

Diu la ministra que reformar la reforma laboral seria contraproduent perquè en comptes de resoldre problemes en crearia de nous. Sort en tenim que són d’esquerres! Si un govern de dretes fa una reforma laboral que ha estat nefasta per als treballadors, deu ser normal que un govern d’esquerres reformi el que ha reformat l’anterior, no?

Quan érem petits menjàvem pa sol o amb alguna cosa a dins: pa amb xocolata, pa amb xoriço, pa amb formatge... En tot cas, potser també coneixíem el llonguet, el pa de pagès i el panet de Viena, i para de comptar! Ara tenim pans de tots els tipus, formes i mides. Un dels pans que s’ha incorporat darrerament a la llengua és la baguet francesa. 

Mengem biscota per esmorzar, barres de pa per dinar o pa de motlle per berenar. I en podem demanar amb gluten o sense, amb fruita seca o no, de règim, de sègol, integral, sense sal, i tots els que em deixo. És un aliment comú a tot el món, i pot canviar el cereal, les mides i el tipus de forn on es prepara. 

Com que és un aliment tan bàsic ha generat tota classe de refranys i frases fetes. El pa s’assimila a tot el que tenim: té el pa assegurat. Perquè si no és així és que no sabem guanyar-nos el pa o no tenim un pa a la post. També s’associa a bones persones: és un tros de pa, o a la rutina: el nostre pa de cada dia, i les coses pesades: és més llarg que un dia sense pa. Les coses interessants són per sucar pa i les molt fàcils són de pa sucat amb oli. Els despistats no saben quin dia es mengen el pa encara que necessitin les coses com el pa que es mengen. 

Com és que no hem sabut exportar el nostre pa amb tomàquet per tot el món mundial?

Quan les coses costen de guanyar, o quan calen moltes reformes per reformar el que s’ha reformat amb una reforma reformadora, podem dir: No hi ha pa que no costi una coca.

Ah! i em deixo la xapata!






🎦  PA NEGRE, d’Agustí Villaronga
Catalunya, 2010. Premis al Festival de Sant Sebastià, Premis Goya i altres.

Durant la postguerra, un nen troba dos cadàvers al bosc i la policia sospita de son pare.
Pel·lícula força dura, amb molt bona narració i ambientació.

Tràiler: https://youtu.be/bUhZR0eOMpQ





Seguim la carretera
per on et feien anar amb bici al poble
a comprar pa pels hostes imprevistos.

Gabriel Ferrater (Da nuces pueris, 1960)

PROHIBIT PROHIBIR

Prohibit prohibir va ser un dels lemes del Maig francès. Quan els de la meva edat érem adolescents va passar el mes de Maig del 68, i dic va passar perquè ni ens en vam adonar. Va passar de llarg. No va ser fins a uns deu anys més tard que en vam saber els detalls. Si algun jove em llegeix potser pensarà que és estrany aquest desconeixement. No teníem mòbils, ni Internet, teníem una única tele i una única ràdio, ni les revistes ni la premsa ni cap altre mitjà ens parlava dels fets de París. A més, no hi havia el costum –o els diners- d’anar de vacances a l’estranger. Només si algú tenia la sort de tenir algun conegut a França en va saber alguna cosa.  

Tot va començar amb els grups d’estudiants que protestaven contra el capitalisme, contra les guerres i contra el racisme. Al moviment s’hi van afegir grups d’obrers i de sindicats, i el Partit Comunista Francès. Va ser la mobilització més gran que s’havia fet mai a Europa. En el segle XX hi ha un abans i un després del Maig del 68 i no només polític, sinó també social i cultural.

El mes de maig de 2020 es recordarà com el maig amb totes les prohibicions possibles! Efectivament, també hi haurà un abans i un després. Caldrà tenir els ulls ben oberts perquè totes les llibertats que es van guanyar en aquell mes de maig no es perdin. És molt fàcil perdre-les a favor de la seguretat. Hi ha coses que costen segles de recuperar!

🎦   DESPUÉS DE MAYO, de Olivier Assayas

França, 2012

Un estudiant navega entre la seva vida privada i els compromisos adquirits en les revoltes del Maig del 68 a França. S’enamora i descobreix l’art. Haurà de prendre decisions importants per trobar el seu lloc al món. 

És una pel·lícula que fa reflexionar. No és només el Maig del 68 mateix, sinó les seves conseqüències, les seqüeles, el que en va quedar de tot plegat. 

Tràiler: https://youtu.be/pEjBe6V7-No

Quan els nois de la Sorbona, en el maig del 68, escrivien en les parets "Inventeu noves perversions sexuals!", estaven al pol oposat a Sade, malgrat l'insolent i arcaic del seu vocabulari.

Joan Fuster (Babels i babilònies, 1972)

CASSOLA DE TROS

foto: Alfons Barceló

El confinament ens ha fet esprémer la imaginació com mai no ho havíem fet. 

Cada any, al mes de maig, la colla d’amics ens reunim per fer una cassola de tros. Com que enguany no ha estat possible n'hem fet una a cada casa, hem penjat el resultat a les xarxes amb fotos o vídeos, i hem passat un parell d'hores ben entretinguts amb l’elaboració de la recepta. Ens ho hem passat bé, però que no serveixi de precedent. Preferim trobar-nos!

Les cassoles de tros són com els suquets de peix de pescador. A la cassola s’hi posa la verdura que en aquell moment hi ha al tros o a l’hort... i els pescadors hi posen el peix que acaben de pescar.  

No hi ha una recepta única, perquè precisament s’hi posa el que tens a mà. No us diré quantitats, perquè això depèn que siguem dos o quaranta-dos. A aquestes alçades ja podem fer les coses a ull.

Per fer-ho senzill: posem oli a la cassola o a la paella i sofregim llonganissa i botifarra negra senceres. La traiem i hi sofregim costella de porc i daus de cansalada. A continuació hi afegim la ceba tallada, uns quants caragols nets (els del tros, els que se’ns mengen les verdures), bocins de coliflor i patates a daus. Quan està ben sofregit tot, hi tirem l’aigua i la sal, i deixem que bulli fins que les patates siguin toves. A continuació, els espinacs, molts espinacs, que se sobreïxin! Quan hagin reduït, hi afegirem al damunt la llonganissa i la botifarra negra. Si no us agrada un ingredient n’hi poseu un altre! Aquesta és la recepta dels meus amics Jordi i Anna de Santa Oliva, però evidentment, en trobareu de tots colors. N’hi ha que hi posen pebrot, albergínia, tomàquet, conill, és a dir, tot el que troben al tros! Ah! i una mica de bitxo! 😀

No he trobat cap pel·lícula sobre les cassoles de tros, però sí sobre les postres! Així que us recomano aquesta:

🎦   CHOCOLAT, de Lasse Hallström

Regne Unit, 2000, amb moltes nominacions.

Lansquenet, un poblet francès, acull dues persones noves, una mare i la filla. Inauguren una xocolateria amb dolços i pastissos boníssims. 

És que gairebé la tastem i l’olorem la xocolata en aquest film!

Tràiler: https://youtu.be/dLAuf4-a0I4

El cargol va fent camí

amb les banyes estirades;

en cada banya un ull fi

lluent de les mollenades.

Salvador Perarnau i Canal (Cuques de llum, 1930)