LA FALÇ AL PUNY!

Juny ens el porta la deessa romana Juno (Iunius), muller de Júpiter, en honor de la qual es va donar nom al quart mes del calendari romà, que començava al març, però no hi ha consens, perquè el nom també podria haver-se associat a la joventut o a Lucio Junio Bruto, fundador de la República romana.

El mes de juny ens portarà el solstici d’estiu. És un bon mes de l’any perquè comença a fer bon temps i encara no ens cau la calitja de l’estiu. Tot i això, aquest mes no serà com els altres, perquè ens estafaran les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere, i la festa major de Reus. És difícil fer entendre als nens que no veuran els gegants i els nanos. És com si ens haguessin pres un bocí de temps, com si el 2020 estigués mossegat, rosegat, devastat. Ens han fet parar quiets i com que som submisos de mena ho han aconseguit. Ara només cal vigilar que no ens ho facin ser més del compte!

Al juny, la falç al puny és una de les frases fetes més conegudes. És el mes de la sega, el temps de prendre l’eina de segar, la falç, i començar la collita. El nostre himne nacional, Els segadors, ja ho diu ben clar: 

Ara és hora, segadors.

Ara és hora d'estar alerta.

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!

Malgrat que la nostra falç darrerament s’ha tornat escuradents!

JUNY, de Juli Garreta

Us convido a escoltar una de les sardanes més emblemàtiques que hi ha, estrenada el 1920, que encara avui sentim en concerts i ballades.
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=U_oKfI6CY4s

Ningú no ha de venir

a rompre el son dels morts

fins ben entrat el juny, llunyà.

Xavier Amorós i Solà (Qui enganya, para, 1968)

QUAN ÉREM FELIÇOS

 

Quan érem feliços no és ben bé una novel·la, sinó una biografia. És la vida de la família Nadal-Farreras, de Girona: un matrimoni i 12 fills, més els avis, els veïns, etc, en temps de postguerra. L'autor, Rafael Nadal, és el fill número 6. És una família coneguda arreu perquè el gran, Quim Nadal, fou alcalde de Girona, i alguns dels altres germans han estat o estan implicats políticament.

Em costa d’imaginar una família de 12 germans, perquè sempre he enyorat tenir-ne, almenys un. Els fills únics no ho teníem fàcil, perquè sempre patíem d’una extrema protecció que a cops ofegava.

Era una família petit burgesa, en origen. És a dir, un parell de fills haurien viscut com a reis, però dotze és un nombre considerable, i llevat del gran, ningú més no va estrenar cap peça de roba, per posar un exemple. La història de la vida dels Nadal recorre els carrers del Barri Vell de Girona, l’internat al Collell, la casa d’estiueig, i descriu amb precisió el mar i la costa a l’entorn de Palamós.

M’ha agradat el to planer i familiar amb què descriu les petites històries familiars i les relacions entre els germans, sempre en primera persona. És fàcil entendre com s’organitzaven, com es divertien, com paraven les xarxes de pescar o com es relacionaven a partir de les explicacions de l’autor, i també la tristesa per la pèrdua d’un germà, que va produir un abans i un després.

Com he dit abans, és una biografia, per tant, no hi busqueu un relat amb argument. El recomano molt si us ve de gust saber com es viu a dins d’una prole com aquesta.

Edicions Destino, col·lecció L'Ancora
424 pàgines
Premi Josep Pla 2012

LA MARQUESA

Com que la gent que em llegiu no teniu ascendència aristocràtica –que jo sàpiga- us diré que marquès/marquesa és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc!

Els distingireu perquè tenen cognoms amb guionets, preposicions i conjuncions copulatives, cosa que la resta de multitud no acostumem a tenir.  

I això ve a tomb pel nou estirabot de la senyora marquesa, Doña Cayetana Alvarez de Toledo y Peralta-Ramos, amb la forma de tractament d’excel·lentíssima senyora. És una dona altiva, arrogant, prepotent, amb gran dosi de supèrbia, i actualment diputada per Barcelona a les Corts Generals pel Partit Popular i directora de l'àrea internacional de la fundació FAES. La senyora ha acusat el pare de Pablo Iglesias, vicepresident del Govern d’Espanya, de terrorista, pel fet d’haver estat militant del FRAP, el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota. Veurem com acaba la història perquè segurament hi haurà contraresposta i presentacions de querelles. 

Només pel fet de ser titular d’un marquesat no es poden fer acusacions tan alegrement, però ella creu que sí, que el títol l’aixopluga de tots els mals. 

Els marquesos eren comtes que administraven un comtat en una zona de frontera, és a dir, en una marca. Eren els senyors d’una marca, com la Marca Hispànica, o la Marca d’Ancona a Itàlia. 

Si algú es pensava que això són títols nobiliaris a la baixa anava errat. Cada cop n’hi ha més i surten com bolets. 

Després n’hi ha uns altres que fan vida de marquès, encara que no en tinguin el títol!

🎦   LETRAS PROHIBIDAS, LA LEYENDA DEL MARQUÉS DE SADE, de Philip Kaufman

EUA, 2000, amb moltes nominacions i premis. 

El Marquès de Sade, sobrenom de l’escriptor Donatien Alphonse François de Sade, passa els deu darrers anys de la seva vida a l’asil Charenton. No se’n podrà estar de continuar amb la seva bogeria eròtica i rebel·lia.

Aquesta és la darrera pel·lícula que conec sobre la vida del marquès. N'han precedit moltes altres, totes plenes de perversió i deliris sensuals.

Tràiler: https://youtu.be/u--PYnIYewE

No vull sinó el que us he dit: "Bella marquesa, vostres ulls gentils em fan morir d'amor".

Josep Carner (El burgès gentilhome, 1919)