La meva neta m’ha dit: a l’escola toquem instruments: la flauta, el violí i la mandarina!
Així que he pensat que ho havia d’escriure perquè la canalla diuen tantes coses divertides que si no les anotem, volen!
La mandarina ens arriba de les zones tropicals asiàtiques, i sembla ser que el nom sorgeix del color dels vestits que feien servir els mandarins, que governaven l’antiga Xina.
No la vam cultivar fins al XIX, però és tan famosa que sembla que hagi existit sempre als rebosts de les cases.
Quan jo era petita cantàvem una cançó que deia:
Naranjas de la China, na,China, na, China, na,naranjas de la China, name dan para merendar.
Però mai dels mais vaig relacionar les mandarines amb les taronges de la Xina!
Diuen que l’expressió castellana Naranjas de la China, que significa rebuig, negació, estranyesa... prové de la incredulitat de la gent quan al mercat els deien que aquelles taronges menudes i menys rodones venien de la Xina. Com era possible portar taronges des de tan lluny! La gent s’ho prenia com una presa de pèl o una invenció.
I és curiós que el seu color no el descrivim com a color mandarina, sinó com a color taronja. Color que també anomenem carbassa, i gairebé mai pastanaga!
Al·lucina mandarines! –deia l'argot de Plats bruts.😀
🎦 MANDARINAS, de Zaza Urushadze
Estònia, 2013
La història se situa en el conflicte de la independència de Txetxènia el 1991, en una zona on hi ha camps de cultius de mandarines. Dos soldats de bàndols diferents resulten ferits davant una casa.
El missatge principal és el de l’absurditat de les guerres, i en concret, l’odi racial i religiós dels conflictes del Caucas.
La pel·lícula no és bèl·lica. Ens arriba el missatge de forma serena i pausada, i us la recomano.
Tràiler: https://www.dailymotion.com/video/x7tzgsn
Entre dues llums, sobre el Tibidabo hi havia un cel que feia posar pell de gallina: envernissat, de color de mandarina.
Josep Pla (El quadern gris, 1966)
Alucina mandarines!!!!!
ResponEliminaQuin suc que n has tret!!
Jo soc generació mandarines, perquè l hem utilitzat moltíssim, i no se d on l hem tret.
Ja ho deiem abans que plats bruts!
Dieu qui sou els 'desconeguts', que us saludaré!
ResponElimina