Ceres, la deessa romana de l’agricultura, ha donat nom als cereals, nom genèric de les plantes de gra, com la civada, l’ordi, el blat, etc.
D’alguns cereals fermentats fem la cervesa, paraula que tot i estar relacionada amb Ceres, prové –segons algunes fonts- del gàl·lic o celta cerevĭsĭa.
I totes les llengües de la península es van quedar bevent cerveza en castellà, cervexa i cerveja en gallec i portuguès, i zerbeza en basc, mentre que la resta d’Europa es va decantar pel verb beure, en llatí bibere. I per això tenim les birres italianes, les bière franceses, les beer angleses o les bier alemanyes.
A part de les tres o quatre marques importants de cervesa, hi ha una gran tradició de fabricació artesana, sobretot durant el segle actual.
Fer una cervesa vol dir també trobar-se en un bar i beure qualsevol cosa sigui o no sigui cervesa, per tant, és sinònim de reunió o de trobada social. Igual com ho és el cafè –fem un cafetó?- encara que en realitat et prenguis una til·la.
I l'etimologia se'n va en orris, perquè dels 40 en avall tothom en diu birra!
Llàstima que no m’agradi la cervesa... i com m’agradaria que m’agradés!
🎦 PIZZA, BIRRA, FASO, de Bruno Stagnaro i Israel Adrián Caetano
Argentina, 1997
Quatre amics a Buenos Aires. La filosofia de la seva vida és que tot es pot suportar sempre que no els manqui cervesa, pizza i faso (herba).
Una bona pel·lícula sud-americana sobre els joves i la seva forma de viure durant els anys 90, que no amaga el dolor i la tristesa d’una societat marginal, malgrat que hi ha també una mica d’humor i romanticisme.
Tràiler: https://youtu.be/5UMvOdzYpHo
que un caixó de cerveses
per dotze centenars
d'assedegats.
Xavier Amorós i Solà (Guardeu-me la paraula, 1962)
Així la recomanació lingüística es fer una cervesa???!!!
ResponEliminaDoncs som hi!
Sense llengua no hi ha gust!
ResponEliminaHo provato la birra (solo un piccolo sorso) all’età di 13-14 anni, quando un mio zio, tornato dal Canada, insistette perché la provassi: la trovai disgustosissima. Dopo alcuni anni -già a Reus- cominciai a berne, all’inizio molto timidamente, durante le riunioni di amici, e a poco a poco cominciai ad accettarla. Ora -a 67 anni- non mi dispiace affatto accompagnare un aperitivo, un panino, una pizza o qualsiasi altra cosa con una birra, anzi! Conclusione: non è stato un amore a prima vista, ma con il tempo si è andato consolidando. Cara Ció, forse bisogna insistere!
ResponEliminaUn caro saluto, e grazie per questo blog sempre così interessante!
Bene, insistiré! Grazie per il consilio!
ResponEliminaA nosaltres la cervesa O birra que també diem ens agrada a tots ara sí, un ben torrada a l,altre suau el demés enllà O/0 perquè li puja al cap O per no prendre tant acohol.....O estem embarassats....les hem probat de moltes marques i encara ho fem si anem a diferents localitats fent la nostra crítica escolar , com diu el teu amic italià piano,piano ....al final t' ha agradarà
ResponElimina