HOMO DEUS

HOMO DEUS, una breu història del demà, de Yuval Noah Harari, és el segon llibre de la trilogia. El primer, Sapiens (https://ciomunte.blogspot.com/2020/06/sapiens.html), una breu història de la humanitat. El segon ens indica què ens espera com a espècie.

Sosté que tot i les turbulències tecnològiques que hi ha hagut al llarg de la història hi ha una cosa que s’ha mantingut constant: la humanitat, per això encara ens reconeixem dins les històries bíbliques o dins els llibres dels primers escriptors coneguts. Parlen, somnien, dormen, pensen, estimen i tenen conflictes emocionals com nosaltres. Però si la tecnologia permet redissenyar les ments humanes, l’homo sapiens desapareixerà tal com el coneixem avui. 

Els homo sapiens es barrejaran amb robots i ordinadors, fins que un dia els nostres descendents miraran enrere i s’adonaran que ja no són la mena d’animal que va escriure la Bíblia, va construir la Gran Muralla xinesa i va riure amb Charlie Chaplin. Serà un món canviant a la recerca de la salut, la felicitat i el poder. Algun dia els humans seran prescindibles, perquè els algoritmes ho podran fer tot. 

Fa esgarrifar que tot el que explica pugui passar algun dia de veritat, però ben bé sabem que anem per aquest camí, per molts processos electorals que tinguem per desxifrar.

M’agrada llegir aquest autor perquè s’explica molt bé, amb exemples i amb vocabulari apte per a tothom, sense tecnicismes que podrien enverinar el relat. No és cap novel·la, és la seva visió de futur per als homo sapiens, una espècie complicada, que s’ha passat l’existència a la recerca de la felicitat, el poder, i la salut, com faran els nostres descendents i els algoritmes que inventin!

🎦   DESCIFRANDO ENIGMA (The imitation game), de Morten Tyldum.

Regne Unit, 2014 (Oscar al millor guió adaptat i 8 nominacions; i molts altres premis)

Crítica que ja vaig fer el desembre de 2014:

Basada en fets reals, sobre la vida del matemàtic Alan Turing, que va desxifrar els codis secrets nazis de la màquina Enigma. Hauria estat un heroi si no hagués estat homosexual. Jutjat i acusat per la seva condició.

Film anglès, i es nota. Sempre vigilen molt amb les escenificacions, els espais, els detalls interiors, l'escenografia... una delícia.

Un treball magnífic de Benedict Cumberbatch, probablement d'Òscar.

Hem anat al cine sense saber ben bé què anàvem a veure i hem tingut una agradabilíssima sorpresa.

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=OuCwCNWmUhY

Jo, amb incògnites d'amor

algoritmes d'enyorança

ritmo: Fermança?

Trigança?

Càlcul de pes torbador!

Cascú navega en sa nau

amb llast de pròpies penes.

Joan Pons i Marquès (Brins a l'oratge, 1975)

FEBRERET CURT, AMB 28 DIES SE’N SURT

 

Fent companyia a cèsar August, Tarragona. Foto: Estel Bové

Del llatí febr(u)ariu ens arriba el febrer. Les Februa eren unes festes de purificació de l’antiga Roma que tenien lloc durant aquest mes, en què es feien ofrenes i sacrificis. El nom prové del déu romà de la purificació, Februus. I no té res a veure amb la febre!

Juli Cèsar va donar nom al mes de juliol, de 31 dies. El seu successor, Octavi August, va donar-li a l’agost, però no li va agradar que el seu mes tingués 30 dies, perquè també en volia 31 com el juliol de Juli Cèsar. Per aconseguir-ho es va afegir un dia a l’agost i se’l va treure del febrer, que va passar a tenir-ne 28 (i 29 en els anys de traspàs). I així l’emperador ja va poder dormir tranquil. La posterior reforma del calendari el va situar en el segon mes de l’any. 

Totes les llengües romàniques hem estat fidels al nom. En català, febrer; en castellà, febrero; en francès, février; en italià, febbraio; en portuguès, fevereiro; en gallec, febreiro, i fins i tot als anglosaxons els va agradar el nom. En anglès, february, i en alemany, Februar. 

Actualment el mes de febrer és sinònim de fred i de gelades, i ja no té res a veure amb les antigues festes de purificació, tot i que potser ens en convindria alguna per mitigar l’allau de notícies que hem de sentir cada dia. Si les notícies fossin bones, encara... però no ho són!

 BLAIETS 

Avui no us recomanaré cap pel·lícula perquè el mes de febrer no és gaire cinematogràfic, llevat del dia dels Oscars, però sí que us posaré la recepta dels blaiets, que és una galeta típica de la comarca del Baix Camp, dedicada a Sant Blai (3 de febrer), que és l’endemà de la Candelera, festa grossa a Valls –deia ma sogra!

N'hi ha unes quantes de receptes, aquesta és un combinat d'entre totes les que m'han passat. 

Primer enceneu el forn. 

Bateu 125 g de mantega amb 125 g de sucre, força estona, i barregeu-ho amb 2 ous ben batuts. 

Afegiu 1 sobret de Royal, 300 g de farina (o 350), i una cullerada de vainilla o bé de ratlladura de llimona, o les dues coses.

Pasteu-la bé (si teniu robot de cuina també va bé), i ho deixeu reposar mitja hora a la nevera dins de paper film. 

Estireu la massa amb un corró i feu una galeta amb forma ovalada (si és rodona o quadrada també funciona). 

Dibuixeu Sant Blai al davant si voleu rebre benediccions. Jo hi faig un gargot i espero que no m’ho tingui en compte. 

Les pinteu amb ou batut, les poseu damunt de paper vegetal i al forn a 200º, 10 minuts, i vigileu que no es cremin! Surten 30-40 blaiets. 

Aniran bé per endolcir el que ens espera aquest mes de febrer tan eleccionalista. 

***

A fora, fred i vent

arrasaven els ponts, els carrers i les places.

En el febrer glaçat

els ocells van fugir de la teva finestra.

Però cristalls de neu,

espurnes invisibles,

destrals de Sant Marçal,

dansaven per la cambra.

Tomàs Garcés (Plec de poemes, 1971)