Llevat de blanc i blanquinós, poques paraules més tenim per denominar el color blanc, és a dir, el color que no és, l’absència de color.
Les llengües que es parlen en territoris on el blanc és el centre neuràlgic de la vida, com ara la llengua esquimal, tenen moltes paraules dedicades a les tonalitats d’aquest no-color. Per a nosaltres, que a part d’una zona pirinenca poca cosa tenim blanca a l’horitzó, ens servim d’aquests dos mots per acomboiar tota la nostra visió blanquinosa de la vida. Els esquimals tenen molts mots que els indiquen el color de la neu: la neu bruta, la neu amb pluja, la neu ventosa, la neu dura o tova, la neu acabada de caure...
D’una forma molt similar nosaltres tenim el color blau i el verd, que trobem en la natura només alçar la vista. La llengua ha escampat el color i li ha donat diverses tonalitats que utilitzem sovint: blau, blavenc, blavís, blavós, blau cel, blau celeste, blau marí, blau turquesa... o verd, verdós, verdosenc, i també verd botella, verd d'oliva, verd maragda... I a tots aquests hi podem afegir les connotacions: alegre, apagat, cridaner, fosc, llampant, escandalós, pàl·lid, brillant, esmorteït...
Totes les llengües s’espavilen a denominar cada cosa, cada percepció, cada visió de la realitat. Segons on estiguem situats tindrà adjectius que obrin el ventall de possibilitats d’allò que necessitem comunicar. El verd no el deuen necessitar gaire els esquimals, però el blanc el veuen amb tonalitats que nosaltres no podríem apreciar.
D’aquest fenomen se’n diu ‘camp lèxic’ o conjunt de mots que estan relacionats pel seu significat de manera que l’un limita el significat de l’altre.
No sé si els esquimals tenen algun color similar al color de gos com fuig, un color que és i no és, que s'assembla el d’ala de mosca, grisós i fugaç, probablement deuran tenir-ne algun dedicat als pingüins. El nostre color de gos com fuig és molt més comú del que ens pensem, apareix cada dia de la nostra vida quan la tele ens explica la corrupció, la traïció, la imprecisió, la injustícia... i tantes altres coses. Clar que d’aquestes notícies els esquimals tampoc no se’n deuen escapar!
🎦 NANUK, L’ESQUIMAL (Nanook of the North), de Robert J. Flaherty
EUA, 1922
Mític documental sobre la vida dels esquimals que viuen a la regió de Hudson, al nord-est del Canadà. Està considerat el primer documental de la història.
Es va centrar en la vida de Naook i la seva família, a principis dels anys 20 del segle passat i explica les dures condicions de vida de la família esquimal que viu a l’àrtic. Ens mostra la forma de viure, d’aparellar-se, de caçar, i de sobreviure en una zona gairebé impossible per a la vida humana.
Robert J.Flaherty va viatjar diverses vegades a la zona i va filmar moltes pel·lícules que més endavant va perdre en un incendi. Hi va tornar per filmar novament la vida dels esquimals i va viure amb ells més d’un any.
En un principi el film no va interessar gens, però un cop va aconseguir l'èxit a Europa, es va valorar de forma important arreu del món, sobretot, per ser el primer documental seriós i documentat sobre la forma de vida en aquella zona del planeta.
Si alguns colors 'normals' ja els confonc, imagina't haver de distingir matisos de blanc.
ResponEliminaI el color de merda d'oca molt adient als temps que corren.
ResponEliminaCert!
ResponEliminaDesprés hi ha els colors que no existeixen perquè són científicament impossibles, com el groc blavós.
ResponEliminaI que es poden utilitzar de manera mateforica per parlar dels impossibles.
Estel
de colors que no existeixen n'hi ha tants com et vulguis imaginar!
ResponElimina