Encara tenim fireta per casa. Fireta amb què jugaven els meus fills de petits, que desada en capses ha resistit el pas del temps perquè ara hi puguin jugar els meus nets.
El que no ha resistit el pas del temps és el substantiu. Actualment la fireta s’ha convertit en un concepte, en una idea, no pas en un mot que es faci servir per designar un objecte.
La fireta és el conjunt d’estris de cuina de mida petita perquè les criatures juguin a cuinar, a preparar plats i a servir-los. Tradicionalment era de llauna o alumini, i també se’n deien així dels de terrissa, però ben aviat es van fabricar de plàstic i van deixar de ser fireta perquè ja no s’hi identificaven. Ara, els estris de cuina es fan de fusta i de roba, perquè diuen que és més sostenible, malgrat que per fer-los calgui utilitzar molta primera matèria.
Avui, fireta és un concepte de cosa defectuosa o feble, un objecte d’estar per casa, un nyigui-nyogui. I apliquem el concepte a tot allò que trontolla, que vacil·la, que no se sosté.
I tenim tantíssimes coses de fireta i tantes coses que trontollen que és un concepte absolutament actual. Un exemple: la mini autonomia que tenim a Catalunya, el Parlament, el Govern, les institucions... són de fireta. En canvi, la judicatura està feta de fusta massissa!
Les paraules tenen el caprici de fugir del seu lloc habitual per fer cap a un altre on es puguin identificar amb nous significats. D’això se’n diu canvi semàntic; és la modificació del significat d’una paraula per causes diverses.
Curiosament, el diccionari Català-Valencià-Balear, ancorat a finals dels 90, encara diu que fireta són objectes molt petits, per a jugar “les nenes” a coudinar, paraula també desapareguda i que volia dir joc de criatures en què s’imitava el fet de ‘coure el dinar’. Ara, els nens també hi juguen, encara que el nou diccionari no digui qui hi juga i qui no.
🎦 BLANCANEUS I ELS SET NANS, de David Hand
EUA, 1937, Walt Disney Productions
La madrastra vol desfer-se de la Blancaneus perquè no pot suportar que sigui més bonica que ella. La Blancaneus s’escapa i es refugia en una cabana on viuen set nans. La madrastra l’enverina amb una poma, però com que només ha aconseguit adormir-la, el príncep blau la rescatarà.
Tothom sap aquesta història! La cabana dels nans sembla ben bé de fireta, perquè hi ha llitets petits, armaris i mobles petits i tasses i plats de fireta.
Són els dibuixos de la meva infantesa, malgrat que avui, al costat dels Manga, el PjMask, la Patrulla canina i els Pocoyó, no hi tenen res a fer!
Bé, que la fireta dels nanitos serveixi per il·lustrar l'apunt!
Salvador Espriu
ResponEliminaLa pell de brau
Poema XII:
...
Però, mentre els elohim
juguen a CODINETA,
tu, tan senzill i sofert,
et consoles
...
Jo tenia fireta, de petita..., poqueta però en tenia. Era de les meves joguines preferides.
ResponElimina