LES TAULES D’ESTIU

 

Miniatura d'Évrard d'Espinques al manuscrit Lancelot en prose, amb el rei Arthur i els
cavallers de la Taula Rodona i el Graal. Foto: Biblioteca N.de França. Domini públic

L’estiu és un temps de taules parades, de fruites, de gaspatxos i cremes, de brases i amanides, de còctels i refrescos i, en general, de colors vius i brillants que enamoren. Les nostres agendes estiuenques estan farcides de trobades per gaudir de les taules i els seus colors. 

I és curiós l'estressant viatge que han viscut les taules al llarg de la història, perquè no sempre hem tingut taules. No és fins a fins al segle XVIII que comencen a fer-se menjadors a les cases i a moblar-los amb taules i cadires tal com els entenem ara. Abans, si n’hi havia, eren a les cases nobles i a les corts, no pas a les cases de la gent del poble, que en tot cas tenien taulons. El segle XX ens portarà les taules en sèrie, i la indústria s’encarregarà de col·locar-ne a les cases i als despatxos, de manera que ara no sabríem viure sense elles. 

En llatí, una mēnsa era un moble de fusta suportat per unes potes, que separava els aliments del terra, però també complien un caràcter religiós. La mēnsa va arribar fins al castellà i va formar mesa, però el caprici lingüístic ha fet que també ens la trobem en català els dies d’eleccions, per això tenim les meses electorals. 

I la nostra taula parada? Doncs ens ve del mot llatí tabŭla, que era un moble de fusta que servia per posar-hi els plats. La tabŭla és la forma que ha aconseguit més seguidors, perquè en francès en diuen table, en italià, tavola, en portuguès tabela, en gallec táboa... 

Ah! però els que tenen mesas no tenen taules? Doncs en tenen, perquè bé entablan conversaciones! 

I què voleu? Que parli de la taula de diàleg? Doncs no, perquè ni és una taula ni és un diàleg, és més aviat una gran presa de pèl. 

Bon estiu i bones taules parades!

🎦   SIETE MESAS DE BILLAR FRANCÈS, de Gracia Querejeta

Espanya, 2007 (2 Premis Goya, premis al Festival de Donostia i alguns altres)

Una filla va a veure el seu pare malalt. L’amant del pare li explica la situació ruïnosa del negoci, un local amb set taules de billar. 

Malgrat la duresa de la situació, hi ha sentit de l’humor en el guió i una bona trama plena de secrets i de silencis entenedors. 

TRÀILER

L'escudella puc dir que ha ben bullit:
tot està a punt, la taula ja és parada,
i pots sopar quan vulguis si ets servit. 

Josep M. de Sagarra (El mal caçador, 1916)