dissabte, 22 d’octubre del 2022

ELS PANS A LA POST

foto: Estel Bové (forn de pa a Sevan, Armènia)

Un dels articles més llargs que trobem en els diccionaris és el que es refereix al pa. El defineixen com un aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat, per bé que actualment de pans en trobem de totes les mides, formes, ingredients i condiments. 

Nosaltres ens vam fer grans amb els berenars de llesques de pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre, aliments prohibits actualment a les criatures, però estareu d’acord amb mi que era el millor berenar del món!

No tenir un pa a la post (post=prestatge) era una de les frases més sentides i més tristes en temps de postguerra. Els qui vivien amb la post buida tenien un futur poc esperançador, i la gent treballava de qualsevol cosa per aconseguir una post plena, si més no, de pa. 

Etimològicament del llatí pane, que ha traspassat totes les fronteres: en català pa, en castellà pan, en italià pane, en francès pain. I els seus diminutius: panet, panecillo, panino, petit pain...  De frases fetes sobre el pa n’hi ha tantes i de tants sentits diferents que no ens ho acabaríem; encara en diem algunes com ara és de pa sucat amb oli o n’hi ha per sucar-hi pa, però les frases fetes estan condemnades a desaparèixer, no en català, sinó en totes les llengües, i formaran part de reculls en diccionaris i llibres. Ja no es diuen senzillament perquè o bé no es necessiten o bé se’n diuen d’altres o bé com deia Bob Dylan els temps estan canviant! 

                                                                *** 

I avui m'agradaria posar-vos un article que m'han publicat aquesta setmana al núm. 119 de la revista NW Revista de Reus, dins el cicle d'entrevistes del Col·lectiu Reusenques de Lletres, sobre una persona especial i entranyable, la Modesta Aragonès, fornera de cal Llengüet.

Una família de forners que es manté en actiu des de 1908 i que va tirar endavant un negoci malgrat les dificultats dels temps que van viure. La Modesta era amiga dels meus sogres i m’ha agradat poder dedicar-li un espai. 



ARTICLE



Ara sóc a la falda de casa.
Una sentor de pa m'obre la gana
i els crits dels fills
m'estiren per les mànigues.

Xavier Amorós i Solà (Guardeu-me la paraula, 1962)




20 comentaris:

  1. Per fi he entès la frase 'No tenir un pa a la post". Fins que no ho he vist escrit, no he entès del tot el significat. Jo ho deia tot seguit: "No tenir un pal a post" I,és clar, no tenia cap sentit! Molt bonica la conversa amb la Modesteta. Tessa

    ResponElimina
  2. "Venir amb un pa sota el braç" és una de les meves preferides. És Feia servir quan l'arribada d'un infant significava mà d'obra per a la família.

    Estel

    ResponElimina
    Respostes
    1. i també es deia dels fills nascuts en famílies benestants, és a dir, ja no caldria que treballessin gaire, que tindrien el pa assegurat!

      Elimina
  3. M'encanta l'expressió: "No tenir un pa a la post". La vaig comentar també al meu blog: és la pobresa en una frase!. M'ha agradat molt l'entrevista!

    ResponElimina
  4. Hi ha qui fa un PA com unes HÒSTIES

    ResponElimina
  5. A mi sempre m'ha agradat 'No hi ha pa que no costi una coca', perquè tot costa sempre més del que tenies previst!

    ResponElimina
  6. M'ha agradat aquest article sobre el pa i les dites sobre els pans. És ben veritat que es van perdent ... També et volem agrair l'article sobre la Modesta Aragonès, la nostra mare, que ha pogut deixar testimoni de les seves vivències personals i col.lectives. Per sucar-hi pa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. N’he sentit parlar tant del pa de ca la Modesta, que un dia o altre n’havia d’escriure la història!

      Elimina
  7. Durant una bona colla d’anys vaig viure prop de cal Llegüet, i hi anava a comprar pa cada dia; era tan bo que no podia comprar-ne en altres panaderies.
    També he pogut veure el forn de la foto, visitant Armènia, i llençar-hi un pa dins, una manera molt interessant de coure el pa que, per cert, també vaig trobar molt bo. Article molt interessant, com tots els que escrius, i molt bonic que hagis dedicat un espai a la Modesta: es mereixeria un homenatge, ella i el Llengüet, per molt bons artesans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Tots els pans artesans són bons! La llàstima és que aquesta artesania es vagi perdent, però en molts racons del món encara es fa pa de veritat!

      Elimina
    2. Molt agraïts Còsima

      Elimina
  8. Estem contents de l'article de la Ció perquè sap transmetre la dedicació de la mare a la feina rera el taulell amb la bonhomia que la caracteritza. I gràcies Còsima pel teu reconeixement sobre la feina artesanal I el pa de Cal Llengüet.

    ResponElimina
  9. "Del seu pa en faran sopes" diuen a Mallorca. Ès com dir..."Ja s.ho faran."

    ResponElimina
  10. en podria explicar molt sobre la Modesta (Modesteta li deim, la seva mare també es deia Modesta, que també mereix un artícle a part), grans forners i grans amics de la família, bon article Ció i gràcies per recordar-la.

    ResponElimina
  11. A casa dels pares encara se'n parla ara del Salvador I la Pilar del raval de St. Pere. I sempre el record és positiu. Eren molt balladors no?. Amistat I bon veïnatge. Moltes gràcies Joan per la part que et toca d'aquest petit homenatge a la mare i també a l'àvia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no soc el Joan, soc el Tuep, com em deien el teus avis, de petit. El teu avi, el seu cotxe de fusta i un servidor, acabada l'ultima fornada de pa al dissabte, cap a la caseta de Salou. No vaig conèixer els meus avis i el Ramon em feia d'avi, me l'estimava molt. Petons Cristina. (Josep M. Bové)

      Elimina
  12. Això de les casetes de Salou dona per un altre article... Gràcies Tuep (jobove)per recordar l'avi Ramon, a qui anomenaven Llengüet. L'autèntic!

    ResponElimina