dissabte, 1 d’octubre del 2022

NENA, LA MANTELLINA!

 

Foto amb retoc digital Jobove Reus (Marràqueix, el Marroc)

Fins a finals dels anys 60 per entrar en una església les nenes-noies-dones portàvem mantellina. La societat sencera va arribar a veure-ho amb bons ulls i es dedicava a criminalitzar les qui d’una manera o altra s’hi resistien. Recordo un capellà que va fer fora de l’església una nena que se l’havia deixat i ningú no li va donar suport, perquè entrar-hi sense era un pecat dels grans. Les lleis de capellans i monges es van apoderar d’una societat que tenia por, i van aconseguir que les famílies, diem-ne ‘roges’ com la meva, avisessin: nena, no et deixis la mantellina! 

Mantellina deriva de mantell, i el sufix diminutiu ens indica que és un mantell petit, que només cobreix el cap. En castellà hi ha dos mots: mantilla i mantellina. La primera és una peça de tul, blonda, puntes, seda... que cobreix el cap i les espatlles i que es fa servir en celebracions, a la qual sovint hi afegeixen la peineta, i la segona és només per al cap, però en realitat, de les dues en diuen mantilla

Ens van donar molt de malestar les mantellines, perquè era un article antiquat, ranci i decadent que –almenys en el meu ambient- ens feia molta nosa. Amb el Concili Vaticà II van desaparèixer. Sense el Concili també hauríem acabat amb les mantellines, però potser hauríem trigat uns anys més. Ara bé, a finals dels 70 ningú no hauria aguantat el vel, perquè la societat sencera havia canviat. 

I és que les revolucions les han de fer les persones afectades. De res servirà que nosaltres diem si cal o no cal un vel islàmic, si és masclisme, obediència cega o decisió pròpia. Les musulmanes que viuen aquí només podran prendre aquestes decisions quan tot el seu ambient els faci costat, i per això encara calen uns quants anys, potser una generació, o dues. I amb això no vull comparar vels, però sí que comparo la pressió social. Certament l’entorn social immediat és important per a les persones.

Les dones de l’Iran són un gran exemple de revolució contra la dictadura dels aiatol·làs i els seus seguidors. És la seva lluita i desitjo que se’n surtin, tot i que ho tenen difícil perquè hi ha contrarevolució de dones amb vel que les ataquen. Quan siguin lliures, que decideixin elles què fan amb els vels. 



🎦   MI QUERIDA COFRADÍA, de Marta Díaz

Espanya, 2018  (Premis al Festival de Màlaga, etc.)

Després de més de 30 anys en una Confraria, una dona lluita per convertir-se en Germana Major, però l’actualitat encara està representada només per homes. 

És una comèdia dramàtica costumista. De forma divertida es van veient els prejudicis, la critica a la Setmana Santa, i les peripècies d’unes dones que volen igualtat de confrares. 

TRÀILER


La xaranga i el pasdoble,
mantellines i redoble,
el sant desfressat de mort,
la suor de sang a l'hort.

Josep Maria Llompart (Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona, 1974)


2 comentaris:

  1. Que no et deixessis la mantellina ni la jaqueta perquè els braços tampoc no es podien ensenyar (encara que tinguessis 7 anys)!

    ResponElimina