dissabte, 12 de novembre del 2022

RATONCITO PÉREZ...

Al meu net gran li han caigut algunes dents i ha tingut un dels primers desencants d’aquest món: descobrir que el Ratoncito Pérez no existeix i que a partir d’ara seran els Ratoncitos Pares els qui s’encarregaran de canviar dents per algun obsequi petit. 

Els de la meva generació segurament recordareu que a nosaltres ens arribava un angelet. Un àngel sense nom que imaginàvem amb ales transportant dents amunt i avall i regalets com ara uns anissos, perquè ens caiguessin les dents de llet que ens quedaven. Quan les dents ja han acabat de caure, s’oblida el personatge celestial i no el tornem a recuperar fins que tenim fills. 

Quan en vam tenir i els van caure les dents, l’imaginari de l’estol d’angelets havia desaparegut i al seu lloc circulava un tal Ratoncito Pérez. A casa nostra vam optar per dir-li ratolí o ratolinet, sense cognom, perquè així deuria semblar més nostrat. Els angelets de les dents són una llegenda popular catalana, una de tantes que desapareix a favor de tradicions foranes. 

I m’he posat a investigar. He constatat que, certament, ni els angelets ni els ratolins apareixen amb obsequis sota el coixí dels nens desdentegats, sinó el Ratoncito Pérez, que resulta que té casa pròpia tocant a la Puerta del Sol de Madrid, al carrer Arenal, 8. 

L'any 1894, Luis Coloma Roldán (1851-1915) va escriure una història per al qui seria el rei Alfons XIII, que havia perdut una dent als 8 anys. El text deia que el ratolí Pérez vivia en una capsa de galetes a Madrid, i que treballava incansablement per les canonades de la ciutat, esquivant gats, per deixar alguna cosa als nens que havien perdut les dents. L’ajuntament de Madrid va posar una placa al lloc on popularment la gent deia que havia viscut el ratolí. 

És doncs una tradició de la cultura espanyola i sud-americana similar a la que tenen altres països amb altres personatges fantàstics que fan la mateixa feina. Això no obstant, és probable que l’origen provingui d’un conte francès del segle XVIII de la baronessa d’Aulnoy: La Bonne Petite Souris. 

Què pot fer un càndid i innocent angelet davant la seducció d’un ratolí amb cognom que fins i tot té casa pròpia al centre de Madrid?




🎦   SONRISAS DE NEW JERSEY, de Carlos Sorin

Regne Unit, 1989 (Premi a la millor actriu, Festival Donostia, 1989)

Un dentista irlandès viatja en moto i ofereix els seus serveis i consells sobre la salut bucodental en països sud-americans. 

Pel·lícula una mica estranya, però entretinguda i original, que transcorre dins d’una bona varietat de cultures. Són bonics els paisatges de la Patagònia.

TRÀILER



Si demà em cau la dent
tindré un portell a la boca. 

***

Si la dent em cau, demà

tindré por d'anar a costura.

Miquel Bauçà (notes i comentaris, 1975)




4 comentaris:

  1. Ves, doncs! Jo no recordo pas que em fessin cap regalet per la pèrdua d'una dent, Potser perquè era la petita però més aviat em sembla que era una tradició que no seguíem. Amb els fills també dèiem El Ratolinet.

    ResponElimina
  2. Jo també recordo el ratolinet dels meus fills. Però vagament, no sé pas en quin moment devíem perdre l'angelet. I em sap greu, perquè m'he tornat tradicionalista i en cada bugada perdem un llençol

    ResponElimina
  3. Com feia en Xavier Amorós: "no trenqueu avellanes amb les dents..."

    ResponElimina
  4. Alguns personatges cauen també pel seu origen religiós. Les noves famílies ja no combreguen amb el cristianisme com ho feien les anteriors; perquè els hi parlaria d'àngels als meus fills si per fer-ho hauria d'explicar-los el bé i el mal des de la visió cristiana? El ratolí/ ratolinet sembla un personatge més neutral, tot i que fantàstic també.

    Estel

    ResponElimina