dissabte, 31 de desembre del 2022

ELS ARBRES DE L’EXISTÈNCIA

  

foto: Estel Bové Munté

L’arbre genealògic és una eina que hauria de ser obligatòria com el DNI o el passaport. 

L’arbre trenca totes les idees preconcebudes d’allò que ets i d’on vens.

L’arbre et dirà que per part de mare potser vens del sud més estèril o del nord més ric. Potser et dirà que el teu avi era mercader i venia del Marroc, o que el teus avis paterns baixaven d’Occitània a buscar-se la vida per aquí. 

Et dirà, com em va dir a mi, que un navegant genovès va arribar a Tarragona i va formar família amb una noia catalana. Dels italians venim? Tant de mal que n’he sentit parlar a casa dels italians pels bombardejos que no paraven! Doncs mira! Venim de Gènova! 

El resultat sempre és una sorpresa. Molta gent s’haurà d’empassar l’orgull de ser tan catalans o tan espanyols o tan europeus o tan... 

La genealogia és una paraula que ens arriba del grec: genea, que vol dir generació, família, més l’afegit logos, que significa ciència o coneixement. Estudia els nostres ascendents i descendents, els parentius i les aliances familiars. 

Després de fer els arbres genealògics de casa ens vam adonar que cap parentiu no ens unia a l’aristocràcia, ni a la burgesia, ni a la reialesa, -cosa que ja sospitàvem- i que la pagesia i la pesca van ser els qui van ajudar a subsistir la majoria de les famílies que ens han precedit. 

Es pot apreciar com al segle XVIII molts cognoms canvien de forma. L’administració catalana va ser substituïda per funcionaris castellans que escrivien tal i com sentien els cognoms. D’aquí tants i tants errors en les vocals neutres, en les o/u, en les erres finals mudes, característiques del català. El meu cognom italià, Monte, que en principi significava muntanya, es va convertir en Munté, per obra i gràcia d’algun escrivent amb maniguets i ulleres rodones. 

Abans del XVIII és difícil seguir el rastre de les dones, perquè en casar-se perden els cognoms. Hi ha una llista innombrable de nadons morts en néixer, anomenats albats, excessives dones que moren en parir algun dels fills i homes que no esperen gaire a tornar-se a casar perquè algú es faci càrrec dels supervivents petits. És tot un món interessant i desolador alhora. Estudiant-lo agraeixes haver nascut una mica més tard. 

Després de perseguir ascendents per llibres de museu et tornes molt humil, si no ho eres ja. 



🎦   L'ARBRE DE LA VIDA (The Tree of Life), de Terrence Malick

EUA, 2011

Anys 50. Un pare té un comportament molt sever amb el seu fill per ensenyar-li a anar per la vida. Quan el nen és gran intenta comprendre l’actitud de son pare. 

Pel·lícula complexa, molt intensa, que fins i tot ens pot semblar surrealista en certs moments, però plena de sentiments, dramatisme i de bones interpretacions.  

Una història que es pot entendre encara que no es comparteixi. 

TRÀILER 




Mònica s'afanyà tot seguit a descriure, com si el plantés allà mateix, davant del seu marit, l'arbre genealògic de la família i resseguia amb precisió la branca que a mitjans del segle passat havia unit la família d'ella amb la dels Alsina.

Xavier Benguerel (El testament, 1955)






2 comentaris:

  1. A mesura que anava llegint pensava en el llinatge femení, com sempre la dona, un buit, una injustícia històrica. Al final n'has parlat, i és d'agraïr 🤗

    Estel

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt. Conec aquesta afició teva per la genealogia i la comparteixo. Tinc un parent que ha seguit les branques del cognom i és molt interessant! Bon any!

    ResponElimina