dissabte, 17 de desembre del 2022

LA MÀGIA DELS TIONS

 

Dibuix: Dàlia Maglabashian Bové


El meu padrí em va donar un bastó, que encara conservo, per fer cagar el tió. El bastó té més de seixanta anys i aguanta fort. El tió de casa encara el veig, en un racó, tapat amb una manta pel fred, i menjant patates i cebes. Recordo els cops, la cançó i els regals que sempre eren coses de menjar. 

La tradició es manté gràcies al substrat comercial que representa, perquè actualment els tions deixen anar cotxes teledirigits, playmòbils, cuines i nines de mida natural. Les tifes del meu tió eren els torrons, les neules i les begudes destinades als dies de Nadal i Sant Esteve, per tant, la festa deuria ser el 24. Algun caramel o alguns anissos i poca cosa més ens deixava aquell tros de fusta sense potes, ni cara ni barretina. Quan cagava carbó volia dir que ja no podia amb la seva ànima i que ja havia cagat prou per avui. Al cap d’uns dies el tió desapareixia i els regals de veritat me’ls portaven els d’Orient. 

Un tió no és més que un tros de soca gruixuda, però desprèn una màgia indiscutible. He llegit que actualment els nens van a buscar els tions a la muntanya. Els nostres tions sempre van trucar el timbre de casa. Quan li vam dir al meu fill gran que obrís la porta, de l'esglai que va tenir en veure'l, va ensopegar amb el tió i tots dos van rodolar per terra. Un accident que es va reparar uns dies després quan els cops de bastó van fer efecte. 

L’origen és rural i servia per desitjar que la primavera oferís abundància de collites, però en passar a la ciutat, el ritual es va transformar.  Hi ha qui després els crema, qui els llença o qui els desa fins l’any vinent. El nostre té més de quaranta anys, però resisteix com un bon tió. 

Dit de passada, el cagatió no és un tió. Tenim el tió de Nadal i la festa de fer cagar el tió, res més. En tot cas, podria ser acceptable dir-ho com a sinònim de festa, però no de l’objecte. No sé per què persistim a dir les coses malament quan sempre s’havien dit bé, sobretot en aquest cas en què no hi ha competència d’altres llengües. Som així!




🎦   EL LEÑADOR (Braven), de Lin Oeding

Canadà, 2018

Un llenyataire és assaltat per uns traficants de drogues, i farà tot el possible per defensar la seva família. 

Una pel·lícula d’acció, amb moltes baralles i escenes perilloses. D'aquelles de diumenge a la tarda... 😃

TRAILER



L'escalfor
dels tions a la llar quan el capvespre allarga
les ombres dels xiprers, part de fora, i dels pins.

Maria Àngels Anglada (Arietta, 1996)

7 comentaris:

  1. Tu ja saps que a casa meva, de petita, fèiem cagar una panera!. La mateixa que després servia per anar a estendre al terrat!!. I aquell dia de la panera en deien tió!!

    ResponElimina
  2. i és que la canalla s'ho empassa tot, eh?

    ResponElimina
  3. El nostre Tió i tot el que “cagava” es exactament com o descrius i o feia directament a la llar de foc mentres ja anava cremant.

    ResponElimina
  4. A casa de la meva tieta padrina fa anys i anys.. era una cadira cap parvall tapada amb una manta i també cagava els postres...... Ara a casa tenim un tió que anem a buscar a la muntanya i que caga postres torrons i algun mitjó ....

    ResponElimina
  5. Aquesta setmana ha arribat el tió a casa i desitjo que aquesta tradició tan especial continuï per molts anys!

    ResponElimina
  6. crec recordar que a casa el tió tenia una porteta al cul, que al obrir-la a dins hi havia els torrons, llaminadures i com no calçotets i mitjons

    ResponElimina