dissabte, 18 de febrer del 2023

XAFARDEJANT...

Antics safarejos de Reus que avui s'utilitzen per a usos culturals

Al terrat de casa els pares hi havia un safareig (a la meva zona sempre s’ha pronunciat ‘safreig’), que no es compartia amb ningú perquè cada veí tenia el seu! Era tan gran que hi cabien els llençols i rajava aigua nit i dia. No vull ni pensar la quantitat d’aigua gastada inútilment, però no s’hi podia fer gran cosa, eren pisos de lloguer i res no es podia decidir. 

Encara que les rentadores més modernes esbandien la roba, un cop esbandida es portava al terrat i es tornava a posar al safareig perquè es remullés ben remullada per després estendre-la al sol. Devia ser que no es fiaven de les màquines, contràriament al que fem ara, que els ho fem fer tot, surti com surti. 

Els primers safarejos públics o rentadors es construeixen a partir del segle XVII. Èpoques en què els veïns no tenien ni llum ni clavegueram ni aigua corrent. Calia doncs repartir l’aigua potable de les fonts per a la gent, i deixar la dels pous per a altres usos. 

Per rentar la roba a vegades feien servir safarejos situats prop d’aigua corrent com les fonts o aigua estancada en basses. Cada vegada va tenir més importància la higiene personal pels contagis amb malalties infeccioses, per això hi ha safarejos públics que tenen zones diferenciades per rentar diversos tipus de roba. 

El safareig ens el van portar els àrabs, si més no, el nom, perquè de safarejos ja n’hi deuria haver. És doncs un mot d’origen l’àrab, saharij, que curiosament el castellà no té, tot i ser una llengua amb molts més arabismes que el català. En castellà en diuen lavadero

Als safarejos, a més de rentar roba les dones, s’hi xerrava, i d’aquí ve la frase feta fer safareig, que vol dir xafardejar, enraonar més del compte sobre els altres... i totes aquestes coses que passin els anys que passin continuem fent, els humans. De fet, xafarder, etimològicament ve de safareig!

I avui he après una paraula: safaretjada, que és la roba que es renta d’una vegada en un safareig, però malaguanyada paraula, segur que ja no la diu ningú ningú!



🎦   LA MEVA PRECIOSA BUGADERIA (My Beautiful Laundrette), d’Stephen Frears

Regne Unit, 1985 (moltes nominacions i premis)

Un jove anglès d’origen paquistanès dirigeix la bugaderia del seu oncle juntament amb un company de classe, que no vol treballar i es dedica a amenaçar immigrants. La relació entre els dos joves escandalitza les famílies. 

Una història amb sentit de l’humor, molt subtil. Un guió que provoca l’espectador sense caure en extremismes. És una bona pel·lícula que ens farà passar una estona agradable. 

TRÀILER


A la paret de pedra de llevant hi havia un safareig amb una gruta de fang rissat i regalimós, amb totes les escletxes plenes de molses i falzies lluents.

Maria Aurèlia Capmany (Vitrines d'Amsterdam, 1970)


2 comentaris:

  1. A casa també dèiem "safreig". En teníem un al pis però a l'època de les restriccions a Reus (finals dels 60) vaig haver d'anar a rentar molt de temps als "safrejos" i va ser tota una experiència (pel safreig que s'hi feia!!).

    ResponElimina
  2. Lluís Maria Barceló Casas25 de febrer del 2023, a les 11:15

    Però ara és fan "rentadorades". A cada meva cada dia se'n fa, com a mínim una. És que anem molt nets!

    ResponElimina