LA CATIFA D’ALADÍ

Foto: Estel Bové Munté

Si diem: Sobre la catifa hi havia una tulipa i tres gessamins... segurament pensareu que aquesta frase és tan catalana com totes les frases que es fan i es desfan, però en realitat, no hi ha cap paraula nostra en origen!

Els àrabs ens van fer arribar la qaṭīfah, que volava pels aires com un avió mentre explicaven algun conte de Les mil i una nits. En sentit figurat, una catifa és una extensió a terra de flors, fulles, herbes o qualsevol altra cosa.

Els turcs ens van deixar tülbent, que és un turbant, perquè la forma que té la tulipa s’assembla a un turbant. La paraula va passar pel francès tulipe i va arribar fins aquí. Els Països Baixos n’estan plens de turbants de tots els colors possibles. 

I els gessamins? El perfum ens arriba del persa yāsaman! Per això hi ha moltes noies àrabs que es diuen Yasmin, Yasmine.

No podem ser intransigents i obstinats en manlleus lingüístics. Si no haguéssim estat flexibles al llarg dels segles i no ens haguéssim deixat amarar de paraules del món ara no tindríem ni tulipes ni gessamins damunt les catifes. 

Les llengües del voltant han fet el mateix pensament. El castellà té les paraules tulipán i jazmín. I també alcatifa, que no fa servir gaire, però la té. 

Hem estat uns dies a Turquia, el país dels contrastos. El país de les grans mesquites, del Bòsfor, banyat pel mar Negre i el Màrmara, el país dels grans edificis en barris moderns i espaiosos, amb sortidors d’aigua i vegetació abundant; també d’estranyes formacions rocoses a la zona de la Capadòcia i d’amples conreus de cereals entre petites cases de pagès; però també el país dels barris musulmans més conservadors, on les dones no porten només un vel, sinó tota una indumentària negra que només els deixa veure un bocí de rostre. Conviuen diferents religions, conviuen diferents punts de vista sobre les religions, conviuen els més aferrissats defensors dels costums privatius de l’Islam amb altres pensaments més relaxats. En trec un pensament: només ells, i sobretot elles, seran capaços d’alliberar-se dels lligams si algun dia ho volen fer. 

🎦   MUSTANG, de Deniz Gamze Ergüven

França, 2015 (4 Premis Cèsar, Goya i del Cine Europeu; nominacions als Oscars i als Globus d’Or)

Cinc noies germanes òrfenes que viuen amb l’àvia i l’oncle en una zona rural de Turquia. Les pressions veïnals i familiars a l’entorn de la religió i la cultura tradicional converteixen la casa en una presó. Totes les mesures de l’educació de les noies giren al voltant de preservar-ne la virginitat perquè puguin casar-se degudament i alliberar-los del seu manteniment. 

Podria ser una pel·lícula de terror, no en el sentit de por i suspens, sinó en el de la mala sort d’haver nascut en un lloc determinat del món, sobretot si ets una dona.

A la primera escena ja intueixes que van maldades, malgrat que també està envoltada de quotidianitat i de somriures.

És una magnífica pel·lícula, i molt recomanable. Per alguna cosa haurà tingut tants premis!

Algunes històries contenen moments biogràfics de la directora, nascuda a Turquia i nacionalitzada francesa. 

TRÀILER

  

Ja sé que tu hi duràs
també catifes flonges
i les tasses antigues
que fan tan bo el cafè;
i aquelles velles nines
tresor de ta infantesa
que estàtiques ens miren
amb un esguard serè.

Joana Raspall (Llum i gira-sols, 1994)