Arbúcies, 2015 |
Corpus, que en llatí vol dir cos, és la festa catòlica que se celebra 12 dies després de la Pentecosta o segona Pasqua. La paraula Pentecosta que ve del grec i literalment significa cinquantena (penta), es refereix al cinquantè dia després de Diumenge de Resurrecció.
Els meus records de Corpus eren llargues processons de nens i nenes vestits de comunió. L’únic cop que he anat en una processó de Corpus va ser als set anys, i veient ara els meus nets, dubto molt que sabéssim què hi anàvem a fer, però era el costum, la tradició o, si més no, allò a què estàvem obligats per les parròquies o les escoles. Recordo l’ou com balla al claustre de la Catedral de Tarragona, que vèiem com a fet miraculós, els tocs de campanes, i la gent mudada al carrer, perquè abans la gent es mudava. Sobretot en aquestes fetes de primavera, les dones apareixien amb vestits jaqueta i bruses de colors vius, perquè de pantalons no en portaven pas! Corpus era una mena de festa d’entrada d’estiu i, l’ambient, malgrat la foscor política que ens va tocar viure, començava a aclarir-se de cara al bon temps.
Corpus sempre ha estat una festa envoltada d’elements populars i tradicionals com ara els gegants, els nanos, i tapissos de flors al terra i enramades que només perduren en unes poques poblacions.
La paraula corpus també es fa servir per anomenar les col·leccions generals d’escrits, com el corpus lingüístic, que són el conjunt de textos amb què es poden analitzar i descriure les llengües. I no em refereixo només a literatura, hi trobarem novel·les i obres de teatre, però també guions de cinema, notícies de premsa, assajos, discursos, etc. És a dir, la llengua és també allò que deixen escrit els qui escriuen, i és també allò que va canviant amb els anys i fins i tot els segles. La informàtica ha facilitat enormement aquests bancs de dades lingüístics perquè amb una senzilla cerca podem trobar una mateixa paraula d'un escriptor del segle XIX fins a un d’actual, i a partir d’aquí analitzar-ne els elements i el contingut en què es relaciona. El Corpus textual de la llengua catalana conté 52 milions de mots i és una eina increïblement útil i curiosa.
I encara hem tingut un altre corpus, més desolador i més trist. El Corpus de Sang de 1640, en què un grup de segadors es va revoltar contra el govern del Borbó Felip IV de Castella, i va desencadenar la Guerra dels Segadors, en què vam perdre bous i esquelles.
Els bous perduts encara no els hem trobat, i les esquelles continuen perdudes pel món
sideral...
🎦 CORPUS CHRISTI, de Jan Komasa
Polònia, 2019 (premi Chicago Film Festival i moltes nominacions)
Un jove internat en un centre de detenció juvenil vol ser capellà malgrat els seus antecedents. Es fa passar per capellà i es fa càrrec de la parròquia d’una petita localitat.
No és una pel·lícula religiosa, sinó un relat sobre les emocions, sobre el paper de l’Església en moments complicats, i sobre el fet d’aprofitar les oportunitats que en un moment determinat et pot oferir la vida.
o per Corpus, que és dia beneït,
us llevaré el baldó de la finestra
i us faré companyia dintre el llit.
Josep M. de Sagarra (El comte Arnau, 1928)
I també les coques amb cireres ! Joan
ResponEliminaQuins records! I sí les coques de cireres i allò de “per Corpus que fa el dia llarg”.
ResponElimina