LES PLATGETES D’ESTIU

 

Amb els avis materns, a la platja Llarga de Tarragona

Quan érem petits anàvem a la platja Llarga de Tarragona, que jo trobava immensa, sobretot perquè no hi havia res que ens tapés la vista i no hi havia mai ningú. Ni restaurants, ni càmpings, ni xiringuitos, ni patinets, ni barques, ni banyistes, ni res. Era un descampat absolut de 3 km de sorra fina, que només albergava caminadors i pescadors de canya que dipositaven la pesca en galledes de ferro. Com si les veiés!

De mica en mica van aparèixer els primers ocupants: el càmping, els apartaments tocant a mar, la ciutat Residencial, el club de Vela, els bars, i totes les tovalloles i els paraigües que col·locàvem a la sorra. De joves, hi anàvem i veníem amb bus, i coneixíem la platja de punta a punta, i el banc de sorra que sempre ha permès nedar més endins. 

Tot i que la Llei de Costes va aturar molts projectes destructius, la plataforma Salvem la Platja Llarga va ser decisiva als inicis dels anys 2000 perquè no hi fessin pàrquings a tort i a dret, que haurien destruït la zona de dunes i els aiguamolls, i les restes antigues que hi queden.  

Ara ja no la trobo tan immensa, perquè no hi ha un pam desocupat. Malgrat tot, és de les bones, de les més verges del litoral, sobretot gràcies a la via del tren, que no ha deixat construir res tocant a la platja. Sempre n’haurem d’estar agraïts al tren. Ens ha salvat d’una costa claustrofòbica i asfixiant com en molts altres pobles i ciutats. La platja forma part de les nostres vides i qualsevol mesura de protecció es queda curta. 

Platja és una paraula que ens arriba del llatí plagĭa. D’on ha derivat també l’italià spiaggia, el francès plage, el castellà playa, i el gallec i portuguès praia. Però els anglesos se’n van a la beach, i vet aquí que les costes catalanes estan plenes de restaurants beach, càmpings beach, festivals beach, o el beach club. 

No en tenim prou amb la platja, perquè som allò que no hi ha!

🎦   LES NEDADORES (The swimmers), de Sally El Hosaini

Regne Unit, 2022  (Unes quantes nominacions)

Unes germanes nedadores fugen de Síria cap a Europa com a refugiades, per poder competir als Jocs Olímpics de Rio el 2016. 

Una història impactant i compromesa. El drama dels refugiats i de les seves històries particulars, com la d’aquestes germanes esportistes, afectades por la guerra de Síria. 

Es pot veure a Netflix. 

TRÀILER

Anàrem a la platja. La soledat, també.
Agonitzava el mar com un vell animal.
Un animal enorme, encara sense nom.

Vicent Andrés Estellés (Llibre de meravelles, 1971)