Teletreballar no és mirar la tele mentre treballes. És una paraula nova, un neologisme que es va apoderar de la nostra concepció conservadora d’anar a la feina. La pandèmia ens va obligar a reinventar-nos i a descobrir noves fórmules, sobretot per no deixar de treballar. Així ens ha arribat teletreball i teletreballar, un invent que hauríem pogut veure en pel·lícules de ciència ficció, i que no és altra cosa que treballar a distància, des de casa, normalment.
Els grecs antics no tenien tele, però van ser tan amables de deixar-nos el mot. Tele volia dir distància, per això la televisió és una visió, del llatí –visio, a distància. És una paraula que no ha fet més que créixer, perquè a tot allò que pica una mica lluny hi posem una tele al davant, com la telecadira, el teledirigit o el telefèric. Alguns altres són en crisi severa, com el telegrama, el teletip i el teletext. Resistim amb el telèfon, encara que s’hagi transformat en un mòbil.
Són moltes les teles que ens arriben d’aquella llengua clàssica que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies. Qualsevol tele que trobeu davant una paraula és susceptible de significar que l’objecte treballa a distància, fora de l’abast, com el teleobjectiu i el telescopi, però qui ha guanyat la partida és la televisió, que s’ha quedat amb la paraula original tele, que és com tots la coneixem! .
Tots els romànics hem fet el mateix, tots ens hem deixat seduir per aquella paraula grega que ens ha estat tan útil: teletrabajo, en castellà; télétravail, en francès; teletraballo, en portuguès; telelavoro, en italià...
La paraula ja figura a la majoria de diccionaris com a paraula nova. En el nostre encara no, perquè deuen estar esperant no sé ben bé què. Sempre fem tard!
Ja no miro notícies a la tele. És que... després no estic d’humor per a res!
🎦 NETWORK, UN MÓN IMPLACABLE, de Sidney Lumet
EUA, 1976 (Premis BAFTA, premis Oscar, Globus d’Or i moltes nominacions)
La pel·lícula analitza el poder de la televisió, on la competició, l’èxit i l’audiència s’imposen. Un veterà presentador d’informatius és acomiadat perquè el nivell d’audiència del seu programa ha baixat.
Pel·lícula antiga que conserva absolutament tota l’actualitat quant a la competició de les televisions, el poder dels nivells d’audiència i els grans amos de les corporacions que són els qui decideixen el que la gent ha de veure segons els interessos econòmics de l’empresa.
davant la tele i al matí surt
a comprar el pa i algun diari.
Francesc Parcerisas (Natura morta amb nens, 2000)
Ció, com sempre acertada i gràcies pels granets d' ensenyament!!
ResponEliminaJo, si fos jove, seria més de treballar a la tele que no pas del teletreballar.
ResponEliminaSoc la Lena Paüls, però surt 'Anònim'. No deixa obrir la sessió amb Google i no accepta només el nom. En fi, bon dia!, aquí teletreballant i mirant la tele i escoltant la ràdio i mirant diaris que no són de la feina. Bé hem d'estar informats...
ResponEliminaSí, però avui la informació ens arriba per tants llocs que, almenys jo, m'empatxo!
EliminaHi ha qui em diu que hi pot posar el nom, i hi ha qui diu que els surt 'anònim', així que no sé pas què hi hem de fer! :)
I a la tele, a la ràdio o a la premsa, tothom sap de tot, son com a telepredicadors.
ResponEliminaAdelaida Amigó. Com sempre tan encertada Ció i també estic totalment d'acord amb en Joan Bové que "tothom sap de tot" i tant de sortir a la -tele- quan tenen temps de llegir?
ResponEliminaUna abraçada i desitjo continuar prenent puntualment les teves "píndoles culturals"
Claustre Angles, Cop com s'empra estupendo gràcies Cio
ResponElimina