ARGENTUM

 

A l’escola ens feien recollir el paper de plata. En fèiem boles i quan en teníem unes quantes les lliuràvem a les monges. Eren per a les missions, i per al bé dels ‘negritos i chinitos’ -deien. 

Del paper d’alumini en dèiem paper de plata, que normalment embolicava les rajoles de xocolata que menjàvem per berenar. No teníem els rotlles de cuina actuals, perquè tot s’embolicava amb fulls de diari. La presa de xocolata s’endinsava en un panet de Viena o bé entre dues llesques de pa, que a l’estiu sovint es desfeia i regalimava. 

No es tractava d’acumular paper de plata per bescanviar-lo per menjar o altres productes que els fossin necessaris per viure als negritos i chinitos, sinó que servia per convertir-los. Deuria ser per art de màgia!

No sé què en feien ni vull saber-ho. Nosaltres portàvem les boles de paper de plata a l’escola, i ja no les veiem més. Sospito que tot formava part d’una aurèola de misteri on ningú no s’atrevia a preguntar. Els pares no preguntaven, no discutien, no aprofundien en cap decisió presa per les religioses. Obeïen i ja està. La postguerra i el posterior franquisme eren això: obeir. I si calia portar paper de plata per convertir a la vida cristiana algú extraviat amb altres credos, doncs es portava. 

Als nens se’ls enredava fàcilment, però els pares també hi participaven en aquesta màgia col·lectiva de la conversió a través de l’embolcall de la xocolata. 

No sé jo si els xinesos deixaven entrar gaire paper de plata a la Xina de Mao d’aquell temps, però bé...

La qüestió és que a part de jugar amb les boles de plata entre nosaltres i competir per veure qui en portava més, mai ningú no ens va dir quin era el protocol, és a dir, per on passava el paper de plata fins arribar a la fi desitjada, la conversió al catolicisme d'africans i asiàtics. 

Per cert, tenim dues paraules per anomenar el metall: argent i plata. 

El primer ve del llatí argentum, per això el símbol químic del metall és AG. I plata ve del llatí també, però un cop passat per l’hispànic, i significava làmina de metall. 

Actualment són sinònims, per bé que argent s’utilitza més en la numismàtica, les joies i objectes de valor fets amb aquest metall, i plata més per les coses més quotidianes, com ara el paper de plata. 

Parlant en plata, és a dir, sense embuts, cal dir que argent seria el mot genuí i plata un castellanisme molt arrelat. 

Hi ha unes quantes poblacions que provenen de l’argent: l'Argenteria (Pallars Sobirà), Argentona (Maresme), l'Argentera (Baix Camp), i l’Argentina, a l’altra banda de l’oceà!

🎦   ARGENTINA, 1985, de Santiago Mitre

Argentina, 2022 (Globus d’Or, premis Festival de Venècia, Premis Goya, Premi Festival Donostia, i moltes nominacions).

Inspirada en fets reals. Un equip jurídic van acusar els alts càrrecs de la dictadura militar argentina (1976-1983) a mitjan anys 80. 

Tant de bo tothom tingués el valor de portar les dictadures davant la Justícia, malgrat la Justícia en què es trobin. 

TRÀILER

L'olor de primavera es va esvaint;
la flama, al canelobre d'argent, ja se'ns apaga.

Marià Manent (Com un núvol lleuger, 1967)