HOMO... ?

 

foto: Estel Bové Munté (Arc de sant Martí, a Montblanc, 2022)

Veníem –la meva amiga Àngels i jo- d’un col·legi mongívol, que no entenia més estructura que la família tradicional. En acabar l’escolarització vam conèixer qui va ser el nostre amic de l’ànima, que despertava la seva homosexualitat en una adolescència incompresa, d’acord amb les normes de bona conducta, ètica i moral imposades. Va sortir de l’armari –com es diu ara- i va patir la incomprensió de molta gent, empreses i entitats incloses. El nostre amic va morir molt jove, però se’n va sortir. Va poder viure tal com era, malgrat tot. 

Aquesta setmana he perdut un altre amic que es definia igual, i també va sortir de l’armari claustrofòbic després de la majoria d’edat. Recordo que un dia ens va confessar que era homofílic, i jo vaig entendre hemofílic, i vaig pensar, pobret, no se li tancaran les ferides i es dessagnarà!

L’homofília, paraula que no sé per què els diccionaris no recullen, ve del grec i significa: homo, que no vol dir home, sinó coses iguals, persones iguals o del mateix sexe; i filia=estimació. Em va dir, doncs, que era homosexual, i no ho vaig entendre fins un temps després, confosa com estava amb la suposada malaltia sanguínia. 

Encara no havia aparegut l’adjectiu gai, i homosexual estava vetat. Així que la nostra ignorància supina era tan gran i tan tergiversada que gràcies a ells vam ‘entendre’ una mica més el món. Així érem als 70; el ‘pecat’ anava associat a uns tipus de comportaments concrets. Era un pecat gros, d’aquells que et porten directament, sense fer escala, a l’infern de Satanàs. Ni oblit ni perdó a la ignorància programada. 

Gai és un mot que ve del llatí gaudium, i que vol dir gaudi, alegria, plaer. Va evolucionar a gai a l’occità provençal i va traspassar les fronteres cap al francès i català com a gai; i cap al castellà, italià i portuguès com a gay, sempre en el sentit d'alegria. 

Després va passar a l'anglès, que és on realment es va utilitzar com a sinònim d'homosexual. És a dir, el mot no és anglès, però el significat que se li va donar, sí, i segurament per això pronunciem [guei] a l’anglesa.

Els joves d’avui estan acostumats a pronunciar totes les paraules sense por, i no sé si podran imaginar-se una societat que no deixava dir les coses pel seu nom. 

Als dos amics, l'apunt d’avui. 

TRÀILER 

🎦   BROKEBACK MOUNTAIN, d’Ang Lee 

EUA, 2005 (3 premis Òscar, 4 Globus d’Or, 4 BAFTA, etc.)

Dos homes es coneixen mentre els contracten en un ranxo. Volen aconseguir la feina, casar-se i formar una família, però entre els dos sorgeix una relació íntima. 

Una molt bona pel·lícula o potser millor, una gran pel·lícula, que tracta el tema de l’homosexualitat amb delicadesa i valentia. És una història d’amor prohibida, que reflecteix molt bé la història de dos homes i el temps i els llocs en què els ha tocat viure. 

—Què vols dir? —És molt senzill:
combinar les fonts de dades:
el fitxer policial,
el que diu el psiquiatre
i el criteri del comú
—el que opinen les madones—.
Cal saber si era gay,
si patia d'epilèpsia,
si va ser un pigotós,
si tenia mal caràcter...
Això és fonamental.

Miquel Bauçà (Els somnis, 2002)