COMENÇA L’ESCOLA

 

Un dels meus primers llibres escolars va ser l'Enciclopedia, de l’editorial Álvarez. Tenia 4 anys, i ignoro si ja sabia llegir o en vaig aprendre amb aquest llibre. Anava al Grupo Escolar Generalisimo Franco de Tarragona, on ens parlaven bàsicament de Déu i de la Pàtria, substantius que sempre anaven en majúscules. La majúscula ens indica precisament que és un concepte únic. 

Setembre és el mes de començar l’escola, mot que ens arriba del llatí schŏla, i que ha passat així mateix a altres llengües romàniques: escuela en castellà, scuola en italià, école en francès, i fins i tot en les que no ho són: school en anglès, i Schule en alemany, per bé que jo després vaig anar al col·legi, que també és una escola, però s’acostumen a dir així les escoles religioses. 

El professorat ha canviat, els mètodes també, i l’alumnat res té a veure amb aquelles classes separades de nens i nenes que cantàvem Montañas nevadas, banderas al viento –la primera cançó que em van ensenyar les monges- cançó falangista de la postguerra i que, per cert, m’encantava.

Sincerament no enteníem ni una estrofa. Com podien criatures de 6 o 7 anys entendre Quiero levantar mi Patria, / un inmenso afán me empuja, / poesía que promete / exigencia de mi honor. Jo sempre vaig dir la presencia de mi honor! I al començament de l'himne, quan diu La mirada clara, lejos, y la frente levantada, jo em pensava que parlaven d’algú: Clara Lejo! El meu subconscient sempre ha estat pendent de qui era la Clara Lejo. 

Avui la canalla va a l’escola i s’ho passa bé. I ja hem deixat enrere aquelles classes de pensament hermètic, de conceptes únics, i de por, però no us penseu pas que ho tenim tot guanyat.

Dèiem que algun dia l’escola catalana només s’anomenaria escola, sense adjectius, doncs que la prudència no ens faci traïdors, que deia Jordi Carbonell, si abaixem la guàrdia retornaran els vells fantasmes que enyoren el passat i que són més vius que mai!

🎦   LA MALA EDUCACIÓN, de Pedro Almodóvar

Espanya, 2004

Dos nois que van anar a una escola religiosa als anys 60 recorden vint anys després tot el que hi van viure. 

No soc especialment fan d’Almodóvar, però les seves pel·lícules tenen sempre un apunt nostàlgic que et mostra alguns temps que molts hem viscut, i per això les fa prou interessants. Hi ha salts a la realitat i al subconscient de manera que deixa fluir les sensacions submergides dels records. Pel·lícula estranya, com totes les d'Almodóvar, però interessant de veure. 

TRÀILER

Quan va morir la meva mare
jo encara anava, ho saps molt bé,
a l'escola, feia tercer
de BUP, i pel que fa al meu pare,
sempre viatja, sempre és lluny;
per això al cor sempre em retruny
la solitud.

Salvador Oliva (Fugitius, 1994)