PRENEM POSICIONS...

 

foto: Estel Bové Munté

Els qui volteu la meva edat us sabeu les preposicions castellanes de memòria. Estic segura que encara les recordeu: a, ante, bajo, cabe, con, contra, de, desde, en, entre, hacia, hasta, para, por, según, sin, so, sobre, tras.  

Potser ja no és tan segur que sapiguem (m’hi incloc) que n’hi han afegit quatre que no recitàvem: durante, mediante, versus, vía.

Les preposicions catalanes no ens les sabem. Han fet tard. Han arribat quan ja ens sabíem la primera llista de memòria, perquè nosaltres ho sabíem tot de memòria. Les catalanes les intuïm, les endevinem, però som incapaços de recitar-les (algú hi haurà que ho faci, naturalment), perquè la majoria venim d’un ensenyament en castellà que eludia i prohibia les llengües territorials. A més, algunes preposicions catalanes són compostes: cap a, des de, des que, fins a, i això ens dificulta el recordatori. Algunes altres són reconsagrades, com per i per a, que ens han donat maldecaps tota la vida, i algunes es confonen segons el dialecte que parlem: amb, en; però el principal problema que tenim és que hem après un altre sistema abans que el nostre. 

La funció de les preposicions és relacionar elements. Generalment els verbs i els seus complements. Si es diu preposició és perquè està situada al davant (pre) d’un lloc determinat dins la frase (posició). No tenen gènere, ni nombre, i són invariables.

Un dels elements més costosos d’aprendre quan s’estudia un idioma estranger és el sistema preposicional, perquè no són equivalents en les diferents llengües i això genera sempre sempre errades. Són com una pedra a la sabata, perquè mentre en català diem fa olor de roses, en castellà diuen huele a rosas. Per què? Senzillament perquè cada llengua ha evolucionat de forma diversa en èpoques en què les comunicacions es feien amb carro, timbals i trompetes. 

Són modestes i senzilles, però imprescindibles i essencials, perquè sense elles parlaríem com els indis de les pel·lícules del far west. 

Per exemple: A Reus, malgrat el temps, durant tot l'any, els dissabtes a la tarda s’omplen de gent amb bosses per comprar qualsevol cosa i, segons el temps, els carrers estan plens fins a rebentar. 

🎦   LLIÇONS D'AMOR (Words and pictures), de Fred Schepisi

EUA, 2013

La relació entre un docent d’anglès i una docent d’art, i la seva lluita per saber si és més important la paraula o la imatge. 

És una comèdia dramàtica. Pel·lícula creativa, però amb un guió bastant forçat. Cal dir que les dues interpretacions són bones i el film és interessant. 

TRÀILER

La mare dels germans Mauri era una Rocafort, llinatge que es lligava sempre amb la preposició "de" i procedia de la veïna vila d'Ivarri, per bé que restava ja arrelat a Cassana per un parell de generacions; es deia Caterina de Rocafort i Donat, i la seua posició econòmica, a l'hora de contraure matrimoni, s'igualava si fa no fa amb la del marit que li destinaven.

Enric Valor (Sense la terra promesa, I, 1980)