I avui és dissabte. Un dissabte qualsevol del mes de novembre.
Hi ha una connexió entre els dies de la setmana i els planetes. Dissabte és el dia de Saturn, en llatí dies Saturnī, nom que encara conserven llengües com l’anglès, Saturday, però les llengües llatines, durant l’expansió del cristianisme, van adaptar la paraula llatina sabbatum, que venia de l'hebreu Shabat, que és el dia del descans jueu. Entre parèntesis diré que per als botiguers de Reus és el dia de més feina de tota la setmana!
En català anteposem la paraula dia al davant, per això diem dissabte (dis-sabte = dia del sàbat). Tots els romànics hem derivat del mateix origen: sábado en castellà, gallec i portuguès, sabato en italià, samedi en francès...
Quan érem petits fèiem festa dijous a la tarda a l’escola, i dissabte al matí hi anàvem. De fet, no ho recordo gaire, però hi ha gent més gran que jo que ho afirma. D’alguna manera el dijous, com a dia que és entremig de la setmana, la partia en dos, perquè aleshores els dissabtes eren totalment feiners. La festa de dijous a la tarda es va acabar gràcies o per culpa de l’anomenada setmana anglesa. Vam adoptar el weekend de tal manera que no el deixarem anar mai més.
Diumenge ha estat considerat sempre el dia sagrat de descans, però no va ser fins a principis del segle XX que es va aprovar la llei del descans dominical. Cap a mitjans dels anys 50 comença a desaparèixer el dissabte escolar i molta gent ja no treballa les tardes de dissabte. Més endavant els dissabtes es convertiran en dia festiu per a la majoria de treballadors. No cal dir que sempre hi haurà uns oficis que no entendran de dies ni de festes, com la del meu fill, que és bomber, i que treballaran qualsevol dia de la setmana. Sembla que no trigarem gaire a incorporar la tarda de divendres o els divendres sencers com a festa, perquè diuen que es produeix més si no ho allarguem tant. Jo ja he fet tard! 😕
Els arguments a favor i en contra venen i se’n van així que ens hi acostumem, i ara seria impensable anar enrere.
Nosaltres hem fet el possible per treure’ns de sobre el fi de setmana; ara ja hem après a dir cap de setmana, però els italians diuen weekend... ull viu!
🎦 CAP DE SETMANA A CROÀCIA, de Kim Farrant
EUA, 2022
Dues amigues fan una escapada de cap de setmana a Croàcia, i una d’elles desapareix.
Pel·lícula d’acció i intriga, que podem veure a Netflix. No és res de l’altre món, però és entretinguda i amb un bon ritme.
A favor seu diré que si no heu estat a Croàcia i, concretament a Dubrovnik, aquesta és una bona ocasió per contemplar-ne el paisatge.
I tota la família Mattes llevat del desconfiat Khàim, va dir amén. I el Senyor escoltà les seves pregàries i mai més la família no oblidà aquell sàbat.
Jaume Cabré (Viatge d'hivern, 2000)
Joan
ResponEliminaEls dissabtes, al col.legi (com en dèiem allavorens) ens donaven història sagrada, i cantàvem camçons de l'època... Montañas nevadas, etc, tot i que el mestre ens n'ensenyava alguna en gallec...quins temps !
A l’any 1976 encara treballava els dissabtes al
ResponEliminamatí (de mestra).
Neus V.