KO

Fotografia amb retoc digital: Jobove Reus (Cementiri americà. Colleville-sur-Mer Normandy, França)

 

El meu pare era l’home més pacífic i tolerant que he conegut, però curiosament, l’esport que més li agradava era la boxa, tot i que no en practicava cap d’esport. 

Llevat d’algun cop de puny que em va confessar haver donat en època juvenil entre nens, a la plaça dels Carros de Tarragona, on es va fer gran, poca cosa més. 

Se sabia tots els cops i tots els reglaments, i es quedava mirant la tele en blanc i negre que transmetia aquest esport en hora infantil, igual com també emetien programes de toros. Aquest és pes mosca, aquell és ploma... –deia. 

S’asseia al seu sofà, de cara a la tele, i no es perdia ni un assalt. Pronosticava els combats i parlava sol molt sovint com si els donés instruccions combatives. Passada la pugna, tancava la tele i com si tal cosa ens comentava la jugada. 

Hi penso davant les notícies de les guerres, en plural, guerres que s’han transformat en una cosa comuna, habitual, com el temps i la sequera, que aviat ja no ens farà reaccionar, i a les quals malauradament ens acostumarem. Un bon combat de boxa entre mandataris hauria de resoldre les raons dels uns i dels altres. Això sí que seria una bona solució per a tots els casos, però ja sabem que no passarà.  

Les guerres no solucionen els problemes, els intensifiquen. I només la paraula hauria de ser capaç de combatre les diferències. Atacar la població civil en ple segle XXI és d’una gran baixesa moral.

La boxa ens arriba de l’anglès boxing i és un esport de lluita en què només s’utilitzen els punys dels combatents, recoberts de guants, que es dirigeixen a qualsevol part del cos de cintura per amunt, a diferència d’altres esports de lluita en què s’intervé d’altres maneres. L'espai de lluita sempre és dins de l’anomenat quadrilàter. 

Quan un boxejador és colpejat de tal manera que queda fora de combat i cau, se l’anomena knockout, de l'anglès knock-out, és a dir, KO, i queda eliminat si no s’aixeca en el temps de recompte. Les sigles KO perviuen en el nostre vocabulari, encara que no siguin al diccionari. 

Quantes vegades no hem dit: avui m'han deixat KO!

🎦   EL CAMPIÓ (The champion), de Charles Chaplin

EUA, 1915

Charlot descobreix en un rètol l’oportunitat de participar en un campionat de boxa. 

No sé si a la canalla i als joves d’avui els podria agradar alguna pel·lícula de Charlot. Tenen més de 100 anys, la majoria en blanc i negre i mudes, per tant, són molt lluny de les escenes actuals i dels recursos cinematogràfics a què estem acostumats, però no deixa de ser un document important que ens apropa als inicis del cinema. Charlot sempre va fer pel·lícules amb un rerefons social, de denúncia i de solidaritat amb la gent. 

PEL·LÍCULA SENCERA

Ignore si en va guanyar cap, però el seu palmarès rau en el fet que mai no el tombaren per K.O.

Ferran Torrent (Un dinar un dia qualsevol, 2015)