ELS BEBÈS

Jo no vaig néixer bebè, vaig néixer nena d’enguè i després vaig ser nena petita. 

Més endavant, els nens d’enguè es deien nadons o nounats, que eren els acabats de néixer o bé de pocs dies, però després es van tornar bebès!

El baby anglès va passar al francès bébé i el vam adoptar de tal manera que avui només neixen bebès. És un mot masculí i es refereix al nen o a la nena que acaba de néixer o que té pocs mesos. És al diccionari, no cal patir, tot està ben dit, només que hem perdut genuïnitat, és a dir, hem perdut la fórmula original d’anomenar les criatures petites.

Si més no, hem de pronunciar bebè o bebès amb la èèèè ben oberta! Bebè ha de rimar amb cafè, no amb també. 

Encara hi ha una altra manera de dir-ho, que no és pas recent nascut, que és un barbarisme calcat del castellà, sinó nascut de nou, però això potser només ho trobarem en literatura, perquè no crec que ningú ho digui actualment. 

Els nens d’enguè ja no són al diccionari normatiu. Se’ls han ben carregat. Es considera que enguè és l’onomatopeia del primer balbuceig o plor de les criatures.  

El bebè no ha guanyat la partida al català, sinó a gairebé totes les llengües europees. 

🎦   ELS DIES QUE VINDRAN, de Carlos Marqués-Marcet

Catalunya, 2018 (Premis al Festival de Màlaga, Premis Feroz, Gaudí, etc.)

Durant nou mesos ens presenten el dia a dia d’una parella de Barcelona que han de tenir una criatura. 

Veurem com canviarà la seva vida, les pors, la realitat, el futur. Una parella que encara s’estava coneixent, perquè feia poc que s’havia trobat. 

Pel·lícula feta des d’un punt de vista realista i diferent, que ens mostra un embaràs que no és fictici sinó real, perquè els actors eren parella i van tenir la criatura. Un molt bon treball dels actors. 

TRÀILER  

Fins i tot aquell nadó, tan mancat de respecte i de mesura per les coses, que plorava de nit i dormia de dia.

Isabel-Clara Simó (Júlia, 1983)