TIÓ DE NADAL

 

El nostre tió té 40 anys. És el mateix que vam fer servir per als nostres fills i és el que arriba per als nets. El desem al terrat, embolcallat en un sac, i pels volts del dia 22 o 23 arriba pujant les escales de casa –un tercer pis- esbufegant, pobret. Ve de les muntanyes de Prades i no porta més que el tronc. Els nens ja ho diuen: com és que aquest tió no té ulls, ni nas, ni barretina, ni potes? Doncs perquè és vellet, i no gens presumit –diem. Li donen fruita i patates i cebes, i encara s’ho empassa el més petit, que el tió és un ésser viu i no una soca. 

I a vegades hem tingut converses sobre el fet d’enganyar els nens amb el tió i els Reis d'Orient, i el pare Noel i el Ded Moroz –tinc dos nets armenis per part de pare. Ah!, i el ratolí! A mi m’ho portava un angelet i no un ratolí. Sempre hem arribat a la conclusió que és la forma que tenim de preservar les tradicions. Quan ho descobreixin els explicarem que hi ha una llegenda molt antiga que va de generació en generació, i que és bonic recordar-la. Quan ho saben es converteixen en còmplices dels adults i ajuden a enredar els més petits.

Recordo el meu tió i els cops que li donava, però mai va cagar cap joguina. Només neules, torrons, alguna ampolla, monedes de xocolata i poca cosa més. Això sí, al final sempre un bocí de carbó de sucre, que volia dir que el pobre ja havia acabat tota la feina i que necessitava reposar fins a l’any vinent. 

La festa del tió és bonica encara que s’hagi comercialitzat, i és bonic escalfar el bastó al forn, si no tens foc a terra, i també cobrir-lo amb una manta i donar-li taronges i cebes perquè s’engreixi. El tió ens ha acompanyat tota la vida, i encara que els forans se’n riguin, la nostra festa de fer cagar el tió és ben especial, única i rocambolesca, si voleu, però ens encanta.  

Per cert, una escola va eliminar la festa del tió perquè podia generar violència. Bé, doncs, espero que hagin retirat de la circulació els centenars de coses i persones que sí que les generen. 

És que n’hi ha que els han collit verds! 

Bon Nadal!

🎦   FANNY I ALEXANDER, d’Ingmar Bergman

Suècia, 1982 (4 Oscars, Globus d’Or, i molts premis més)

La història passa el 1907 a Suècia, en el si de la família dels dos germans protagonistes. Els pares són actors i una desgràcia canviarà la vida de tots per sempre. Transcorre durant una festa de Nadal. 

Costa trobar pel·lícules nadalenques que no siguin carrinclones. El director Bergman ens marca amb el seu segell creador i sap oferir-nos escenes terribles al costat d’escenes felices. És un drama psicològic que voreja la irrealitat. Una gran obra de cinema. 

Pel·lícula que té uns quants anys, avui ja considerada de culte. 

PEL·LÍCULA SENCERA

El tió de Nadal. En aquest dia, per a entretenir la mainada, i no gens menys la gent gran, les famílies es procuraven un boscall o una soca d'arbre, depositant-hi dessota, sense que els petits ho vegessin, torrons, neules, joguines.

 

Aureli Capmany (Desembre, 1951)