Una de les figures que recordo i que pràcticament ha desaparegut del nostre món és el matalasser. Venia un cop a l’any, més o menys, s’instal·lava al terrat de casa els avis i picava la llana dels matalassos de tota la família, a excepció d'un matalàs de clin, d’aquells que tenien burxes per tot arreu i estirar-s’hi era una mena de martiri; estava reservat al meu pare, que hi feia la migdiada.
El matalasser agafava el matalàs de llana, se’l col·locava al coll i pujava al terrat; allí descosia la tela i picava la llana amb uns bastons prims i la deixava estarrufada i a punt. Després cosia les teles amb una agulla molt gran i feia uns forats i uns ullets damunt i sota del matalàs per on passava les vetes. Un cop fet, baixava el matalàs al seu lloc i ja teníem on dormir durant tot l’any!
Els avis tenien dos matalassos de llana, l’un damunt de l’altre. Després de la feina del matalasser semblava que haguessin de pujar una muntanya per anar a dormir, però així que passaven els mesos, la llana s’anava atapeint i els matalassos abaixaven el volum.
Això no era pas tot. Cada dia es picava el matalàs amb el picamatalassos, i cada setmana calia girar el matalàs de costat a costat, i un cop al mes calia girar el matalàs també de dalt a baix, perquè la llana es col·loqués bé. Era com un ritual, que jo observava de lluny. Un bon dia, quan els avis ja no hi eren, els matalassos de llana van desaparèixer i al seu lloc n'hi van posar uns altres, però el pare sempre se’n va queixar: tan bé que s’hi dormia amb la llana -deia.
Del llatí mataracium, préstec de l’àrab matrah, ens arriba el matalàs, que era una mena de coixí. També té el mateix origen la paraula matelas en francès o materasso en italià. En canvi, el castellà deriva del llatí culcita, i per això en diuen colchón. Orígens diferents per anomenar el mateix significat.
La tela de matalàs acostumava a ser llistada, amb vetes. Després es van anar modernitzant i les teles tenien flors, estampats i altres dibuixos, però el tipus de tela va quedar gravada en la ment, per això els castellers dels Xiquets de Tarragona, que porten una camisa de ratlles, tenen el renom de matalassers.
🎦 ÉRASE UN COLCHÓN (Once upon a Matress), de Kathleen Marshall
EUA, 2005 (algunes nominacions)
Adaptació musical de "La princesa i el pèsol", conte tradicional europeu, basat en el relat breu de Hans Christian Andersen, publicat en 1835, que explica la història d’un príncep que es volia casar amb una princesa de veritat, que superés totes les proves.
Es tracta d’una producció per a la televisió, basada en un musical de Broadway. Està bé per als amants dels musicals.
Durant el trajecte cap a la frontera, Fabra anava callat i quiet, tot guaitant la corrua inacabable de bicicletes, camions i carros plens de mobles i matalassos que es dirigien carretera amunt.
Mila Segarra (Pompeu Fabra, 1990)
Era ben bé així! I com m'agrsdava el repic ritmat dels bastons, fins i lluents, els millors fets de boix. Quan venien ja teníem un dia d'esbarjo assegurat.
ResponEliminaTinc la sort d'haver-ne guardat quatre i realment s'hi dorm molt bé!
Ah! I també el matalasset del bressol on hem dormit la nostra generació i també la dels meus fills i nets quan els portaven a xormir.
Un article d'una dolça nostàlgia ! Gràcies Ció
Adelaida Amigó
Sí, de boix! Mira, no ho recordava això!
EliminaJo també recordo el matalasser ,a dalt del terrat, vells temps bells records!!
ResponEliminaQuins records, aquestes imatges les tinc també ben presents .
ResponEliminaGràcies, Ció
Teresa Jové
Gràcies pels teus records Ció!!! Tota la nostra generació ho vam viure i ho tenim gravat a la memòria, els matalassos de llana, amb la roba a ratlles!
ResponEliminaNosaltres podem dir que encara dormim en un matalàs de llana , però està modernitzat i no cal refer-lo . I ben bé que s'hi dorm!!!
Carme
Jo hi havia dormit, Ció. I en ti nc molt bon record. Els llits eren més fàcils de fer, tot i no tenir llençols ajustables.
ResponEliminaI sí, i tant que recordo el matalasser al terrat de casa. M’agradava veure com treballava.
Una abraçada,
Lourdes Bosch Veciana
Una altra abraçada!
EliminaI tant! els matalossos refets cada any al terrat! Tot un espectacle i sobretot pel matalasser... forçut i musculat. Si tanco els ells encara el veig: espitregat i amb les mànigues de la camisa arromangades per ensenyar els biceps tan forts.
ResponEliminaEl nostre era una mica més nyicris, però també feia la feina :)
EliminaVeure el matalasser dalt del terrat era un espectacle fantàstic (no existia la televisió!)
ResponEliminaI tant que ho recordo , sí, un senyor primet i calb, però amb molta energia. Em va saber greu quan vaig haver de llençar l'últim matalàs de casa. Era el meu! Molt bé Ció.
ResponElimina