CANDELES CÀNDIDES

 

I arriba la Candelera i sant Blai, el 2 i 3 de febrer. Els meus records candelaris es remunten a principis dels anys 60 del segle passat. I em veig amb un cistellet, un mocador de puntes, una poma i una candela. Era tot el que calia per seguir el ritual religiós de les monges, que ens feien portar tot aquest conjunt tan peculiar un dia a l’any, quan Blai encara es deia Blas. 

I a casa meva, que no eren religiosos i no entraven en una Església ni per mal de morir, em van comprar el cistellet, m’hi van posar el mocador de puntes de la iaia -vigila, no el perdis!, i una poma, que vaig tornar beneïda i ben beneïda pel capellà, que ja ens començava a introduir en la Quaresma que s’aproximava, com si es tractés d'un temps fosc i esperpèntic. I així ho vivíem, entre pomes beneïdes i el cistellet que devien comprar al cisteller de davant de casa.

Crec recordar que el que més ens agradava era l’encesa de la candela, amb la cera que devíem anar regalimant per la capella, i que fèiem consumir fins a cremar-nos. Era el mòbil d’aquell temps, el llumet que enceníem totes alhora, com en un concert del Llach. 

Quan arribava a casa els explicava que la poma estava beneïda i que ens curaria del mal de gola, però quan no me n’adonava ja l’havien posat a la fruitera al costat de la resta de pomes, així que no sé si ens devia curar de gran cosa, la poma. 

I quan vaig arribar a Reus em vaig trobar amb els blaiets, la galeta dolça que apareixia la setmana de sant Blai i desapareixia uns dies després. Ara, la trobem tot l’any a les pastisseries, per tant, s’ha acabat la sorpresa. És bona, això sí!

La Candelera és el nom amb què es coneix la festa cristiana de la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. La tradició diu que hem de desmuntar el pessebre per la Candela, i que tancarem així el cicle de Nadal, però evidentment, que cadascú faci el que pugui i vulgui. 

Diu la dita popular que si la Candelera plora, l'hivern és fora i si la Candelera riu, l'hivern és viu, per tant, com que no crec que plogui, l’hivern continua ben viu. 

Però de dites, n’hi ha més: Alça Manela, que val més un ciri que una candela!

🎦   LA LLUM QUE NO POTS VEURE (All the Light We Cannot See), de Steven Knight i Shawn Levy

EUA, 2023  (Ha obtingut moltes nominacions), basada en la novel·la d’Anthony Doerr

Minisèrie de Netflix de 4 episodis. 

En els dies de l’ocupació francesa durant la Segona Guerra Mundial es troben una adolescent francesa cega, i un noi alemany reclutat per rastrejar emissions de ràdio il·legals.

La trama és correcta, tot i que els qui han llegit la novel·la diuen que és molt millor que la sèrie, cosa bastant normal en la majoria de films extrets de llibres. En certa manera, el desenvolupament de la sèrie ja des del primer moment veus clar qui és el ‘dolent’ i qui no, per tant, força previsible; però si us agraden les sèries, aquesta de només quatre capítols és suficient per distreure’ns una estona.

TRÀILER

Déu-n'hi-do el fragment d’avui!:

Repartiment de candeles beneïdes

Segons la religió jueva, les dones s'impurificaven en infantar, i havien d'anar al temple, a presentar l'infant i a purificar-se, quaranta dies després del naixement si era noi, i seixanta si era noia.

Joan Amades (Les diades populars catalanes, I, 1932)