Un dels indicis que ha arribat Dijous Sant és que les bacallaneries estan plenes a vessar i amb cua fins al carrer. Totes les que conec no donen l'abast. I és que en Divendres Sant és costum cuinar bacallà. I ho és senzillament perquè segons la religió catòlica cal estar-se de menjar carn per Quaresma, de manera que els plats de peix i, sobretot, el bacallà, era el plat del dia. Quan érem petits era un peix barat, tot al contrari del preu a què ens han acostumat ara.
Reconec que va ser un mèrit aconseguir que tot un país no mengés carn els divendres de Quaresma, tant si eren del gremi com si no. I si ho van aconseguir va ser gràcies o per culpa de la por que van posar al cos de la gent. A casa meva cuinaven bacallà el DS, amb ou dur, pèsols i carxofes, i això que a casa no seguien de cap manera les directrius eclesiàstiques. Sospito que no s’atrevien a fer carn per si algú se n’anava de la llengua, cosa que seria molt mal vist fins i tot pels ateus més reconsagrats del barri.
Ha passat el temps i cuinem bacallà quan ens ve de gust, però l’estigma encara és en algun racó de l’ànima i ens fa un nosequè menjar una hamburguesa en DS, i ens adrecem al bacallaner per continuar la tradició i, mira, per no perdre el costum de fer aquell suquet tan bo.
Si un desconeixedor de la llengua escriu en un ordinador va callar en comptes de bacallà, els correctors ortogràfics instal·lats probablement no detectaran l’error. La revisió ortogràfica i gramatical és una contribució dels processadors de textos, que detecten les paraules errònies quan comproven si els mots del nostre document existeixen al seu diccionari. Que el corrector no trobi cap error (línia vermella sota el mot) no vol dir que no n’hi hagi, perquè encara no se li pot demanar que detecti tots els significats dels mots segons els contextos.
Els correctors més moderns processen el llenguatge natural (humà) i intenten comprendre el que volem dir. A partir d’aquí, si el corrector creu que alguna cosa grinyola t’avisa i genera un missatge d'error i alguna proposta de correcció. Anem avançant adequadament. Aviat la intel·ligència artificial ens farà el suquet de bacallà i ens el servirà, no ho dubteu!
🎦 QUAN NO ACABA LA NIT, d’Óscar Montón
Espanya, 2023
València, finals dels anys 80. Un grup de joves segueix totes les nits de festa en les discoteques de l’anomenada Ruta del Bakalao.
La festa es converteix, tal com va passar en realitat, en l’acumulació de riscos de tota mena. És una pel·lícula que reviu el començament de la ‘moguda valenciana’ que va aconseguir una ‘ruta’ que anava molt més al nord i al sud d’on va començar. Interessant per conèixer una mica des de dins –si és que no en formàveu part- dels grups de joves que la seguien.
Els divendres de Quaresma practicàvem l'abstinència de carn, i menjàvem bacallà amb panses i pinyons, o rap amb gambes, plats que a mi —que no m'agradava la carn— em procuraven una gran satisfacció gastronòmica.
Narcís Garolera (Galeries del record, 2019)
Fixa't on arribava la cosa, a la meva adolescència, que recordo que el famós Viena del c/.Llovera l'únic dia que tenia tancat era el Divendres Sant , sort en teníem del Chez Antón de la Pineda que passaven de tot i feien uns "pintxos" fantàstics.
ResponEliminaI vam créixer pensant k era normal!
EliminaEm truca una cosina de 94 anys dient-me que ahir, tot mirant la processó, va recordar el suquet de bacallà que els feia la meva mare per Divendres Sant. Em fa contenta el record, i més sabent que tinc amics que perpetuen la tradició culinària . Visca el bacallà!! .... I no va dir res
ResponEliminaBacallà i no va dir res és una frase que sempre sempre deia mon pare quan ma mare feia bacallà!
EliminaAls anys 80, el 'bakalao' eren els discos que es portaven d'importació sota mà, els portaven de l'estranger amagats al cotxe i els deien als DJ 'mira quin
ResponElimina"bakalao" porto, d'aquí la famosa frase "la ruta del bakalo".
El país era gris i no ens queixàvem de res. I el fotut és que ho trobàvem normal.
ResponEliminaExacte, ho trobàvem normal perquè no havíem vist res més.
Elimina