 |
| W.Commons |
El whisky és un dels aiguardents més famosos del món. L’hem conegut abans de tastar-lo, perquè des de petits l'hem vist a les mans de tots els artistes de les pel·lícules, i en unes cases que per costum tenien una tauleta amb gots petits, una ampolla de whisky i gel, sempre a punt.
El whisky és un bon exemple de manlleu. En descobrir que hi havia una beguda seca que res tenia a veure amb el vi ranci, amb el moscatell o amb la ratafia, licors molt casolans, vam poder fer dues coses: adaptar la paraula a la nostra manera de pronunciar i d’escriure o bé adoptar-la.
En català vam adoptar la paraula, és a dir, com les criatures, portar-les a casa nostra tal com són: whisky. En canvi, si entreu al diccionari de la RAE veureu que en castellà primer va adaptar la paraula com a güisqui, que no va tenir gens d’èxit, i després també van adoptar whisky, que és el nom més comú i el que realment ha triomfat. Tothom ha preferit el nom original.
Totes les llengües gairebé sense excepció han adoptat el nom, de manera que és una de les begudes que no dona origen a confusió. La controvèrsia et pot arribar, si de cas, si en vols un d’escocès o un d’irlandès. O bé, et decantis per un bourbon, que és el whisky que fan els americans.
La paraula prové del gaèlic uisce beatha, que vol dir aigua de vida. De fet, beatha ve del llatí vitae (vida). Amb els anys... i els segles la pronúncia va reduir-se a whisky i whiskey.
Salut!
🎦 LOST IN TRANSLATION (Perdut en la traducció), de Sofia Coppola.
EUA, 2003. Oscar al millor guió original i 4 nominacions, i molts altres premis importants.
Un actor nord-americà en hores baixes, accepta una oferta per fer un anunci d’un whisky japonès, a Tòquio. Allí coneixerà una dona, enmig de les imatges i els sons de la gran ciutat.
Amb la pel·lícula entrem una mica dins la ciutat de Tòquio, els llums cridaners, els carrers plens i una forma de vida tan diferent.
(Si voleu, feu una cerca de la pel·lícula a Google. Aneu a la dreta de la pantalla i us indicarà en quines plataformes la podeu veure).
Sort en teníem de la llarde flames roges, i del barper enfortir-nos la paciènciai narcotitzar el pensamentamb conyac, whisky i aiguardent.Salvador Oliva (Fugitius, 1994)
No en tenia ni idea. Ara per ara, no tinc interès a tastar el whisky, però m'ha interessat la informació que en dones. Gràcies. Ció.
ResponEliminaNo he begut mai un whisky, només molt de tant en tant un glopet del got d'algú altre... Però la peli que esmentes em va agradar molt!
ResponEliminaJo l'associo també a les películ·les de l'oest ( si poso western ja hi tornem a ser, no?) en gotets petits que sovint es fan lliscar pel taulell del bar
ResponEliminai no cauen mai a terra!
Eliminaens deixem el whisky japonès famós pel seu alt preu. Ara les pel.lícules en lloc de que els actors fumin, veuen whisky, el marketing publicitari ha canviat.
ResponEliminaA mi tampoc no m'agrada el whisky però m'agradaria que m'agradés!
ResponEliminacosa que també em passa amb la cervesa!
EliminaJo crec que a casa nostra el whisky ha guanyat la batalla al conyac (brandy en realitat)
ResponEliminaAmb els diferents whiskys se'n poden fer molts i molts còctels. Els més coneguts són el WHISKY SUOR, el RUSTY NAIL, i també el famós IRISH COFEE
l'irish coffee és el que em sona més, però ja saps que no som gaire de còctels, de fet, només em prenem quan som a casa teva!
Elimina